logotipo

Avui plou, i plou bé, sense molt soroll, empapant la terra d'humitat. Ja era hora!. Després de molts dies sense fer-ho i essent el dia que el govern de Catalunya, ha dictat unes mesures per a combatre la sequera.
Ara som molts els ciutadans que vivim per aquestres contrades, però temps de sequera hi ha hagut moltes vegades, el problema és que som molts per a beure, per a menjar i per a viure.
I el camp està buit, de conrreus de pous de pagesos de llenyatàires de carboners. L'aigua se'n va, sola sense contenció, ningú l'atura, el ciment de les carreteres, de les autopistes, de les places, dels edificis, llisca damunt el ciment i se'n va sola.
Estem en una societat, sense consciència de naturalesa, la societat urbanita no sap o no vol saber, què és això del clima, de les plujes, del cel, de la vegetació, dels rius, de les rieres, dels rierols, dels camíns rurals, dels animals en estat natural, dels pous d'aigua, de les cisternes, dels aqüifers. Arribarà un dia, sinò ho expliquem bé, que l'aigua es pagarà com el petroli.
Quan les persones no estan en contacte amb la naturalesa, no saben res del cicle natural, fan malbé l'entorn natural, no el fan seu, la humanitat està abocada al fracàs més gran de la seva història.

i el fracàs s'apropa a poc a poc, sin prisa pero sin pausa, i arribarà el dia, sí, tristament arribà, en que no tan sols haurem de pagar l'aigua, sinó que també haurem de pagar l'aire que respirem... és molt trist això...

Fa por pensar que d' aquí uns anys l' aigua es pot pagar al mateix preu que el petroli.