Puigcerdà
Volia esperar a escriure l'article quan tingués totes les fotos, però al final no he pogut esperar-me tant.
Al final vam anar a Puigcerdà, ens va costar decidir el destí, gairebé tant com arribar-hi, però finalment crec que ho vam encertar.Sí, sí anar a Puigcerdà no és tant complicat!!!, però és que sortiem de Viladecans, i es clar, tornar a entrar a Barcelona feia mandra, je je je, no cal dir que som de la cultura del mínim esforç. Així que vam anar cap a Rubí i en teoria allí havia d'estar indicat, però nosaltres no vam veure res, així que al final vam decidir anar cap a Manresa i allí agafar l'autopista o autovia cap a Berga, cosa en teoria sencilla, encara que no tothom ho veia així. Quan dic tothom em refereixo a dos nois als que vam preguntar, que per les seves cares semblava que estiguessim al cul del món i sobretot, per una dona d'una benzinera que ens va fer un mapa i tot, però que el mapa no ens va servir per res, perquè estava equivocat!!!. Finalment vam arribar a Puigcerdà, i cal dir, que encara ens faltava el més complicat, trobar la casa!, no portavem cap mapa però el meu germà ens havia fet un croquis i en teoria era molt fàcil (no sé quants cops vam passar davant dels Esports tubosa). I sí, era fàcil, però no és la nostra culpa que els carrers no tinguin cartells, la qual cosa dificultava molt la tasca de trobar la casa. Així que vam començar a preguntar a la gent, i no cal dir que tothom era de fora i ningú sabia on era el carrer. Finalment vam trobar un home, que semblava ser del poble, però quant li vam dir el carrer va començar a picar als intèrfons de la gent per preguntar-li i no va parar fins a descubrir-ho. Nosaltres ens miravem dient, aquest home està boig!!!. Així que vaig decidir trucar el meu germà per a què m'ho expliques millor i al final vam trobar la casa.
Al dia següent vam anar a Carcassona i sorprenentment no ens vam perdre!!, aquest cop sí que ens haviem mirat els mapes. Ara bé, que no ens perdessim no vol dir que tot sortís bé, perquè això seria massa fàcil per nosaltres. Així que ens vam trobar els tunels de Puymorens (em sembla que s'escriu així) tancats, així que vam haver de fer el port de muntanya. A més a més, al port de muntanya també hi feien obres, amb el que vam haver d'esperar un temps per a què una màquina treiés terra d'una muntanya per posar-la en una altre (encara no sé que hi feien realment). I a part d'això la visita a Carcassona força bé, el castell molt maco, sobretot les muralles i la ciutat medieval també. Les muralles del castell les vam visitar amb un guia que només parlava en francés, això va ser l'excusa perfecta per no fer-li molt cas.
La tornada a casa va ser més durilla, perquè ja se sap, conduir de nit pels ports de muntanya no seria el millor, però per sort quant vam arribar a casa la Mar ens va preparar uns macarrons boníssims.
El segon dia vam decidir tenir un dia més relaxat, necessitavem descansar, ja que ens dos dies haviem fet molts quilòmetres. Pel matí ens vam quedar a Puigcerdà, vam visitar el poble (uffffff, quines cases més grans que hi havien i quins jardins!!) i els llacs, les vistes extraordinaries. 
A la tarda vam anar a Llívia, ens va costar una mica aparcar (em vaig passar el poble en busca d'aparcament!!!, i després resulta que davant del castell i la farmàcia hi havia apracament, je je je). El poble molt rústic, tot de cases de pedra... , però el millor la farmàcia, és la més antiga de la península, realment val la pena anar-hi, és molt curiosa i només val 1euro entrar-hi. Es veuen tots els instruments del farmacèutic, tubs d'assaigs, matrassos..., i moltes coses més.
I després per acabar, ja que estavem tant a prop, vam decidir anar a Llo, a unes aigües termals. Oooooooohhhh, que bé que ens va anar, un bany d'aigua calenta enmig del Pirineu, envoltades de muntanyes. A més a més les vistes van millorar quan va entrar un equip de rudbi a la piscina, oi que si Sandra??, je je je.
I diumenge al matí vam tornar, no he explicat tot el que ens va passar, perquè segur que alguna cosa m'he deixat, però crec que ja teniu suficient informació.
un petó
Berta