Puigcerdà
Volia esperar a escriure l'article quan tingués totes les fotos, però al final no he pogut esperar-me tant.
Al final vam anar a Puigcerdà, ens va costar decidir el destí, gairebé tant com arribar-hi, però finalment crec que ho vam encertar.Sí, sí anar a Puigcerdà no és tant complicat!!!, però és que sortiem de Viladecans, i es clar, tornar a entrar a Barcelona feia mandra, je je je, no cal dir que som de la cultura del mínim esforç. Així que vam anar cap a Rubí i en teoria allí havia d'estar indicat, però nosaltres no vam veure res, així que al final vam decidir anar cap a Manresa i allí agafar l'autopista o autovia cap a Berga, cosa en teoria sencilla, encara que no tothom ho veia així. Quan dic tothom em refereixo a dos nois als que vam preguntar, que per les seves cares semblava que estiguessim al cul del món i sobretot, per una dona d'una benzinera que ens va fer un mapa i tot, però que el mapa no ens va servir per res, perquè estava equivocat!!!. Finalment vam arribar a Puigcerdà, i cal dir, que encara ens faltava el més complicat, trobar la casa!, no portavem cap mapa però el meu germà ens havia fet un croquis i en teoria era molt fàcil (no sé quants cops vam passar davant dels Esports tubosa). I sí, era fàcil, però no és la nostra culpa que els carrers no tinguin cartells, la qual cosa dificultava molt la tasca de trobar la casa. Així que vam començar a preguntar a la gent, i no cal dir que tothom era de fora i ningú sabia on era el carrer. Finalment vam trobar un home, que semblava ser del poble, però quant li vam dir el carrer va començar a picar als intèrfons de la gent per preguntar-li i no va parar fins a descubrir-ho. Nosaltres ens miravem dient, aquest home està boig!!!. Així que vaig decidir trucar el meu germà per a què m'ho expliques millor i al final vam trobar la casa.
Al dia següent vam anar a Carcassona i sorprenentment no ens vam perdre!!, aquest cop sí que ens haviem mirat els mapes. Ara bé, que no ens perdessim no vol dir que tot sortís bé, perquè això seria massa fàcil per nosaltres. Així que ens vam trobar els tunels de Puymorens (em sembla que s'escriu així) tancats, així que vam haver de fer el port de muntanya. A més a més, al port de muntanya també hi feien obres, amb el que vam haver d'esperar un temps per a què una màquina treiés terra d'una muntanya per posar-la en una altre (encara no sé que hi feien realment). I a part d'això la visita a Carcassona força bé, el castell molt maco, sobretot les muralles i la ciutat medieval també. Les muralles del castell les vam visitar amb un guia que només parlava en francés, això va ser l'excusa perfecta per no fer-li molt cas.
La tornada a casa va ser més durilla, perquè ja se sap, conduir de nit pels ports de muntanya no seria el millor, però per sort quant vam arribar a casa la Mar ens va preparar uns macarrons boníssims.
El segon dia vam decidir tenir un dia més relaxat, necessitavem descansar, ja que ens dos dies haviem fet molts quilòmetres. Pel matí ens vam quedar a Puigcerdà, vam visitar el poble (uffffff, quines cases més grans que hi havien i quins jardins!!) i els llacs, les vistes extraordinaries. 
A la tarda vam anar a Llívia, ens va costar una mica aparcar (em vaig passar el poble en busca d'aparcament!!!, i després resulta que davant del castell i la farmàcia hi havia apracament, je je je). El poble molt rústic, tot de cases de pedra... , però el millor la farmàcia, és la més antiga de la península, realment val la pena anar-hi, és molt curiosa i només val 1euro entrar-hi. Es veuen tots els instruments del farmacèutic, tubs d'assaigs, matrassos..., i moltes coses més.
I després per acabar, ja que estavem tant a prop, vam decidir anar a Llo, a unes aigües termals. Oooooooohhhh, que bé que ens va anar, un bany d'aigua calenta enmig del Pirineu, envoltades de muntanyes. A més a més les vistes van millorar quan va entrar un equip de rudbi a la piscina, oi que si Sandra??, je je je.
I diumenge al matí vam tornar, no he explicat tot el que ens va passar, perquè segur que alguna cosa m'he deixat, però crec que ja teniu suficient informació.
un petó
Berta
Ahir vam celebrar l'aniversari de la Mar al .. cu'anito! allà Gràcia.. La Paladar del Son, es diu.. Per a l'ocasió, la cumpleañera vestia unes arracades de plata amb bany de colors brillants, d'estrelletes i llaaaaargues... com se les va posar al no tenir forats a les orelles és una qüestió de les tantes d'aquella nit que han quedat sense resposta..
Val a dir que vam menjar prou bé, encara que el nom de MARIQUITA, ROPA VIEJA i demés coses per l'estil no feien esperar cap plat massa suculent, però ens equivocavem..
També hi havia coses que no vam acabar de descobrir què eren, però a aquestes alçades del sopar ja teniem assumit que hi havia coses que no podriem entendre mai.. com si era yuca o plàtan o què nassos eren. En Fran fins i tot va fer una biòpsia del darrer tros d'incògnita, però ni així vam arribar a un consens, a una conclusió sobre la naturalesa d'aquell menjar.
De cop va començar a brotar gespa de la taula, ens envaia, amb prou feines hi veiem pel damunt.. però això no va impedir que continuéssim amb l'esculptura de la rosa arrancada d'un jardinet de Gràcia..
Erem pocs, però "dels bons".. i es clar, com a tot aniversari, no van faltar els regals, encara que aquesta vegada hi va haver una cosa diferent respecte dels aniversaris anteriors... la postal...
Però millor va ser el regal.. que fullejant-lo només, la Berta va veure de seguida la millor part del llibre! i a la Mar li va impactar també l'assumpte... no era per menys, amb aquestes dimensions...!!
I el sopar va concloure entre pinyes-coladas gelades, el Fran acaparant els flams i púdings de tothom, la gent menjant del plat del del costat sense tocar el seu... i el descobriment d'un forat que té el fran al final de la boca, damunt els queixals.. raro, no???
Amb la Berta vam anar al parc de la ciutadella a fer fotos i a veure com el parc es convertia en circ per uns dies.
Allà vam descubrir pallassos amb potencia, malabaristes, nois amb xanques, contruccions de paper que feien els mes petits.
Jocs de miralls, de musica, de moviment i d'aigua. Tots els jocs estaven fets amb material reciclat pro molt currat!
Acabada la sessió fotografica a la ciutadella, vam anar cap on era la Xe, al forum. Hi havia un concert que no ens va acabar d'apassionar i vam donar un cop d'ull als tenderetes de collartes i artesania. Vam sopar allà entrepant mig secs i la begusa va ser litrona mogudeta! (bé, la xenia no va sopar)
L'endemà la berta i jo vam anar al concert del canto del loco que realment sí que va ser una bogeria!! massa, massa, massa gent. Va ser una inundació de persones que a la que ens vam descuidar var acabar sepultades enmig de la multitud.
Una setmana mes tart la Xe i jo vam anar a fer fotos(com no) al fetival aeri. I aqui us deixo una petita mostra.
Mar.
Aquest mes va ser l'aniversari de la Xènia, i això era algo que haviem de celebrar, així que aquí teniu alguna foto.
P.D: espero q l pròxim post l posin la Xènia o la Mar, q fa molt q no hi poseu res!!!
dew
Berta