El donant de sang donant sang al banc de sang
Ahir vaig anar a donar sang. És una pràctica que acostumo a fer un o dos cops a l'any des de fa bastant de temps.
Els bancs de sang no son com els bancs de diners. El fet diferencial bàsic és el següent: als bancs de sang dones la sang voluntariament i als bancs dels diners te la treuen sense demanar permís.
Dit això afegir que els empleats dels bancs dels diners acostumen a tenir una certa prepotència sobre el client (probablement és que tinc pocs diners), en canvi al banc de sang, els empleats (potser vampirs perversos en estat latent) son extraordinàriament amables i simpàtics.
Recomano anar-hi encara que només sigui per això. Avui en dia trobar un lloc on et tractin bé sense haver de pagar és com una mena d'oasi.
Doncs bé, el que volia explcar-vos és el següent :
Després dels tràmits reglamentaris per a ser acceptat ( omplir un formulari on certifico que no soc promiscuu, ni drogadicte, ni homosexual, ni he viatjat a paisos exòtics, ni porto piercings ni tatutages i alguna altra cosa més) em visita un senyor metge que em pregunta el que acabo de contestar a el formulari mentre em pren la pressió, em mira el ferro (de la sang) i em diu que passi. Jo passo.
M'espera una camilla (segurament en català llitera) raonablement confortable i mi ajec. Immediatament se m'acosta un infermer i en un tres i no res comença la sangria (així ho anomenen ells). Cap problema.
Ja que no puc fer altra cosa em dedico a observar, que sempre és instrucitiu i entretingut. Miro la gent que fa cua, miro la infermera que posa les bosses de sang a les neveres, miro els senyors i senyores golafres que després de donar sang berenen desenfrenadament per què és gratis o per què tenen gana.....
Aleshores una conversa em crida l'atenció. Just al meu darrera una senyora s'estira a la llitera. Una infermera se li acosta immediatament i després de mirar els papers li diu :
- Hola Montserrat, ja has vingut més vegades oi ?
- Una només. I em fa un por....
- No pateixis que no és res això i tu ets una valenta...
Sento feinejar la infermera, li posa la goma al braç, li demana que respiri fondo, la punxa i li diu:
- Ara vagi obrint i tancant sense parar.....
Sobtadament és fa el silenci i jo escolto encara amb més atenció, tot passa al meu darrera i no ho veig però intueixo que passa alguna cosa...
Finalment la infermera diu :
- Montserrat, escolta'm...el que has d'obrir i tancar sense parar és la mà. Amb els ulls fés el que vulguis....
He contingut la rialla, mentre imagino la pobra senyora Montserrat, obrint i tancant els ulls sense parar....
Quan he sortit al carrer he somrigut encara imaginat la Montserrat obrint i tancant els ulls per agilitzar la donació.
Si riure allarga la vida us ben asseguro que donar sang també!!!!
Els bancs de sang no son com els bancs de diners. El fet diferencial bàsic és el següent: als bancs de sang dones la sang voluntariament i als bancs dels diners te la treuen sense demanar permís.
Dit això afegir que els empleats dels bancs dels diners acostumen a tenir una certa prepotència sobre el client (probablement és que tinc pocs diners), en canvi al banc de sang, els empleats (potser vampirs perversos en estat latent) son extraordinàriament amables i simpàtics.
Recomano anar-hi encara que només sigui per això. Avui en dia trobar un lloc on et tractin bé sense haver de pagar és com una mena d'oasi.
Doncs bé, el que volia explcar-vos és el següent :
Després dels tràmits reglamentaris per a ser acceptat ( omplir un formulari on certifico que no soc promiscuu, ni drogadicte, ni homosexual, ni he viatjat a paisos exòtics, ni porto piercings ni tatutages i alguna altra cosa més) em visita un senyor metge que em pregunta el que acabo de contestar a el formulari mentre em pren la pressió, em mira el ferro (de la sang) i em diu que passi. Jo passo.
M'espera una camilla (segurament en català llitera) raonablement confortable i mi ajec. Immediatament se m'acosta un infermer i en un tres i no res comença la sangria (així ho anomenen ells). Cap problema.
Ja que no puc fer altra cosa em dedico a observar, que sempre és instrucitiu i entretingut. Miro la gent que fa cua, miro la infermera que posa les bosses de sang a les neveres, miro els senyors i senyores golafres que després de donar sang berenen desenfrenadament per què és gratis o per què tenen gana.....
Aleshores una conversa em crida l'atenció. Just al meu darrera una senyora s'estira a la llitera. Una infermera se li acosta immediatament i després de mirar els papers li diu :
- Hola Montserrat, ja has vingut més vegades oi ?
- Una només. I em fa un por....
- No pateixis que no és res això i tu ets una valenta...
Sento feinejar la infermera, li posa la goma al braç, li demana que respiri fondo, la punxa i li diu:
- Ara vagi obrint i tancant sense parar.....
Sobtadament és fa el silenci i jo escolto encara amb més atenció, tot passa al meu darrera i no ho veig però intueixo que passa alguna cosa...
Finalment la infermera diu :
- Montserrat, escolta'm...el que has d'obrir i tancar sense parar és la mà. Amb els ulls fés el que vulguis....
He contingut la rialla, mentre imagino la pobra senyora Montserrat, obrint i tancant els ulls sense parar....
Quan he sortit al carrer he somrigut encara imaginat la Montserrat obrint i tancant els ulls per agilitzar la donació.
Si riure allarga la vida us ben asseguro que donar sang també!!!!