Amb la mateixa naturalitat que assimilem la decisió del Tribunal Suprem
argentí de posar fi a les lleis de punt final i obediència deguda, a casa
nostra seguim soportant les darreres puntades de peu del feixisme.
Una setmana es manifesten contra la pau pactada, una altra en monten una de xenófoba i ara una d'homofoba. Si seguissim l'exemple argentí estaríem més tranquils davant els intolerants. La meitat dels convocants de les manis serien a la presó. Alguns candidats a les presidències autonòmiques també.
Seria demanar molt, que com a mínim, tinguessin la vergonya de no presumir contuinuament que van guanyar una guerra i que això els dona dret a seguir gestionant els drets adquirits per la força fa més de seixanta anys?

On s'ha vist aquesta mena de protestes?
En el dret de manifestar-se de la gent, als països democràtics estem acostumats a veurel's protestant per la pèrdua de drets i llibertats. Aquí resulta tot el contrari, la gent (en aquest cas fatxa i pre-democràtica) surt al carrera per protestar perquè als sectors marginats se'ls reconeixen els seus drets. Als expoliats se'ls retorna el que els hi van robar a punta de metralleta.
Això és com lo del "perro del hortelano", ni follen, ni deixen follar!

Els ciutadans d’aquest país fa 30 anys que vàrem assumir que el menys dolent en aquells delicats moments era una transició pactada i tranquil•la, ningú però, s’imaginaria que tants anys desprès tots aquells que es van escapar de la justícia s’aprofitarien dels instruments democràtics per continuar dinfundin les seves idees feixistes de sempre, negant-se a demanar perdó, defensant l’espoli, mantenint assassins en llocs de responsabilitats dels seus partits i convertint els seus mitjans d’informació en una vergonyosa pantomima feixista.