No sóc dels que necessiti llegir, escoltar, ni veure els resums de l’any per fer-me una idea del què ha passat al llarg de l’any.

Sense anar més lluny, mentre ahir emetien, el resum de l’any de TV-3, ni tant sols me’l mirava. Només el vaig escoltar fragmentat, i em va semblar el típic resum de sempre. Segurament em vaig perdre alguna cosa, perquè s’havia anunciat quelcom molt reivindicatiu. Però, no és d’aquest, ni dels altres resums del que volia escriure avui. Era del què estava fent mentre s’emetia el programa, i que d’alguna manera resumeix algun dels aspectes del meu any particular. Com al llarg de forces hores en els darrers dies, estava passant l’estona amb el meu fill, muntant o intentant muntar un dels diversos “playmobils” que li va cagar el tió. No sé si perdré la vista, els nervis o l’enteniment, però us asseguro que abans de mig mes hauré acabat amb tots. I no vull ocultar que m’agrada molt fer-ho, sobretot si ell no em dona pressa. Realment són joguines que m’agradaria haver tingut quan jo era petit. Llavors no existien, o almenys no existia a l’Espanya franquista. Llàstima!

En resum, moltes hores dedicades a la mainada al llarg de l’any i amb molt de gust....