L’altra dia us parlava de l’Arnau Brugués. Avui us parlaré d’un jove esportista de Canovelles. Més jove que l’Arnau, en Fernando Morillas està en plena evolució.
El talent no se li pot negar. No va aprendre a nedar fins als nou anys i ara amb 17 (8 anys després) és campió estatal de 50, 100 i 200 metres braça.
Al club natació Granollers, que dirigeix amb gran encert l’amic Pep Mas, confien en aquest jove valor de la natació, com a vaixell insígnia del club. Un exemple d’una manera de fer les coses, que han porta a un club un pèl encarcarat a un altra amb detalls de modernitat.
Jo, feia uns 30 que no havia entrat a les instal•lacions “fredes” d’aquest vell club. Hi vaig entrar abans d’ahir, i vaig quedar impressionat de coma ha evolucionat. A un fredeluc com jo que no es remulla, si no és en un balneari o en ple més d’Agost, em venien ganes de llançar-me a la piscina.
Queden doncs enrere anys de història d’un dels clubs veterans de la ciutat, amb resultats excel•lents, si bé l’esclat d’esportistes com Gervasio Defer, és més imputable a les peculiaritats innates d’un esportista esbojarrat, que no als mèrits d’un club.
El cas de Morillas, pot ser ben diferent. Un exemple de la manera de treballar d’un jove, que ha sorgit del treballa d’un club i que evoluciona en un centre d’alt rendiment, com el de Sant Cugat, on Fernando pot compaginar estudis i esport.