Fa dies que vaig veure la notícia a la tele i em va fotre un fàstic acollonant. Parlo d’una exposició sobre anatomia humana, que no prou contents en poder-la fer en materials sintètics tant perfectes com els que hi ha actualment, la fan amb cossos de veritat.
De veritat, amb fot fàstic. I més encara després de tot l’episodi del negre de Banyoles, en què la pell fina d’un metge haitià, va provocar un autèntic despropòsit. Ara, si. Ara es pot exposar carn humana.
Però sabeu què és el que em fot més fàstic. No sé com està la cosa actualment, però fa trenta anys a les facultat de medicina, els estudiants no tenien cossos amb què estudiar i/o experimentar. Després es van fer campanyes de donacions de cossos a la ciència. Estic segur que ara encara hi ha moltíssim estudiants de ciències arreu del món que no ho poden fer, mentre que ara a Barcelona, pagant una entrada tothom pot fer observacions, que més enllà dels que hi tinguin interès realment científic,a mi em semblen morboses.