Possiblement anava amb el fre de ma posat, per influències de Duran i Lleida i la por a què tot plegat trenqués la coalició. Però el cert és que la promesa de refundar el catalanisme i no sé què més, que `prometia Mas, va quedar en no res.
Ja es dona per entès que la gent, tots plegats, el catalans en concret, volem tenir el dret a decidir el que volem. És la mare dels ous del sufragi universal. I el que li vol sentir a dit tothom a Mas, és allò de IN-INDE-INPENDENCIÀ. Encara que no sigui fins al 2014.