El càstig de les carreteres. La realitat russa (XI)
Mentre els governs català i espanyol debaten l’amplada que han de tenir els túnels de Vielha i Bracons, Rússia viu evidentment aliena a la qüestió. Ben mirat, la seguretat a les carreteres no sembla importar massa, ni ser una debat prioritari. O si ho és, no ho sembla.
Abans que res us he de confesar, altres experiències que conec de països més rics, que en general els països freds presenten algunes deficiències en les carreteres secundàries a causa del complicat manteniment de la via. I per tant, els seus habitants ja hi estan acostumats a superar els problemes infraestructurals. Ho viuen sense dramatitzar. Possiblement també es cert, que nosaltres ho hem dramatitzat a l’extrem, sense adonar-nos-en que mantenint la velocitat del cotxe a ritme més baix, hi ha prou temps per a reaccionar i superar les dificultats.
Les carreteres no ofereixen grans garanties. Les ratlles estan esborrades i els conductors es prenen la llibertat de decidir de quants carrils és. A les llargues rectes, l’imaginari carril del mig, que hi ha entre els que van i els que vénen, es fa servir d’avançament, controlant que cap dels cotxes que ve de cara pensi fer el mateix. No val a badar.
Hi estan molt acostumats. Penseu que hi ha moltes zones del país on la neu i el gel, cobreix totalment la calçada més de la meitat de l’any, per tant, la senyalització horitzontal no té cap valor. Les carretes i els vorals, a l’hivern són tant amples com vulguis. Els frondosos boscos que perfilen les carreteres, i les màquines lleva-neu marquen els límits.
En aquest època als vorals hi pots trobar venedors. No és com a casa nostra, on una de tres, o hi venen bolets, fruita o el cos serrà d’una fada. A Rússia hi trobem venedors de branquillons de bedoll. L’ancestral sauna dels russos compta amb un element imprescindible. El bedoll. Es fustiguen amb branques, cames, cos i braços, per a reactivar la circulació de la sang. No us en donc, ni us en donaré més detalls. No penso provar el càstig.
Abans que res us he de confesar, altres experiències que conec de països més rics, que en general els països freds presenten algunes deficiències en les carreteres secundàries a causa del complicat manteniment de la via. I per tant, els seus habitants ja hi estan acostumats a superar els problemes infraestructurals. Ho viuen sense dramatitzar. Possiblement també es cert, que nosaltres ho hem dramatitzat a l’extrem, sense adonar-nos-en que mantenint la velocitat del cotxe a ritme més baix, hi ha prou temps per a reaccionar i superar les dificultats.
Les carreteres no ofereixen grans garanties. Les ratlles estan esborrades i els conductors es prenen la llibertat de decidir de quants carrils és. A les llargues rectes, l’imaginari carril del mig, que hi ha entre els que van i els que vénen, es fa servir d’avançament, controlant que cap dels cotxes que ve de cara pensi fer el mateix. No val a badar.
Hi estan molt acostumats. Penseu que hi ha moltes zones del país on la neu i el gel, cobreix totalment la calçada més de la meitat de l’any, per tant, la senyalització horitzontal no té cap valor. Les carretes i els vorals, a l’hivern són tant amples com vulguis. Els frondosos boscos que perfilen les carreteres, i les màquines lleva-neu marquen els límits.
En aquest època als vorals hi pots trobar venedors. No és com a casa nostra, on una de tres, o hi venen bolets, fruita o el cos serrà d’una fada. A Rússia hi trobem venedors de branquillons de bedoll. L’ancestral sauna dels russos compta amb un element imprescindible. El bedoll. Es fustiguen amb branques, cames, cos i braços, per a reactivar la circulació de la sang. No us en donc, ni us en donaré més detalls. No penso provar el càstig.