Un pit valent. La realitat russa (VII)
L’expressió d’un pit valent, no té res a veure amb els pectorals de russes i eslaves, sobre els quals hi hauria molt per escrutar, investigar i diagnosticar (vaja: triar i remenar).
Em referia a aquella situació tant habitual que vivim tardor, hivern i estiu, d’agafar una calipàndria, i que a Rússia, viu una realitat diferent i més dura.
Nosaltres, que en tenim una petita i anterior experiència, ens estem comportant de moment com els autèntics russos. Però, la cosa no és gens fàcil.
Si a les nostres latituds agafem les calipàndries perquè el nostre cos en alguns moments de freds i suors, no suporta el passar en aquesta època dels 20 a 26 graus que podem tenir a casa, en locals públics o al metro, als 6 a 12, que podem trobar en hores fresques al carrer, en aquests moments a la zona pre-siberiana, passem d’uns 30 interiors a -1 a +1 exteriors, oscil·lació que s’agreuja al pic de l’hivern, ja que mentre las interior és la matexia, l’exterior va de -4 a -28.
Com podreu suposar el canvis són grans. També té de positiu, que molts virus no hi circulen, però el refredat si no prens mesures de precaució, és més que segur. La roba d’abric extrem és el millor aliat, però pot ser un gran enemic si no prens més precaucions. La primera seria evitar entrar i sortir repetidament dels locals. La segona és la de utilitzar roba d’abric que sigui fàcil i ràpida de posar i treure, i un calçat adequat. Cal aconseguir un efecte similar el del sac de dormir, tot practicant aquella teoria que diu que la manera de passar menys fred dins un sac de dormir, és posar-s’hi amb poca o gens roda. Sota l’anorak, revestit de capa de folre polar, cal portar simplement una samarreta tèrmica, i a banda d’això complements com bufandes, passamuntanyes o guants, que et puguis treure immediatament en entrar a “la veritable sauna” en què es converteixen els locals públics i privats, on l’escalfor produïda pels recursos energètics locals és gratuïta i sense control.
Vist això, cal un pit valent i una base de seny per no caure. Avui mateix hem rebut notícia d’unes dones navarreses que aquest dies també volten per l’entorn siberià, que van arribar fa quatre dies i estan d’allò més empiocades. En el seu equipatge de viatge no hi figura la roba d’hivern, el calçat tècnic adequat, ni el paracetamol. L’han atrapat grossa i els costarà desfer-se’n. Aquesta mena de refredats són d’aquells que fins que acaba l’hivern no fas net del tot.
Em referia a aquella situació tant habitual que vivim tardor, hivern i estiu, d’agafar una calipàndria, i que a Rússia, viu una realitat diferent i més dura.
Nosaltres, que en tenim una petita i anterior experiència, ens estem comportant de moment com els autèntics russos. Però, la cosa no és gens fàcil.
Si a les nostres latituds agafem les calipàndries perquè el nostre cos en alguns moments de freds i suors, no suporta el passar en aquesta època dels 20 a 26 graus que podem tenir a casa, en locals públics o al metro, als 6 a 12, que podem trobar en hores fresques al carrer, en aquests moments a la zona pre-siberiana, passem d’uns 30 interiors a -1 a +1 exteriors, oscil·lació que s’agreuja al pic de l’hivern, ja que mentre las interior és la matexia, l’exterior va de -4 a -28.
Com podreu suposar el canvis són grans. També té de positiu, que molts virus no hi circulen, però el refredat si no prens mesures de precaució, és més que segur. La roba d’abric extrem és el millor aliat, però pot ser un gran enemic si no prens més precaucions. La primera seria evitar entrar i sortir repetidament dels locals. La segona és la de utilitzar roba d’abric que sigui fàcil i ràpida de posar i treure, i un calçat adequat. Cal aconseguir un efecte similar el del sac de dormir, tot practicant aquella teoria que diu que la manera de passar menys fred dins un sac de dormir, és posar-s’hi amb poca o gens roda. Sota l’anorak, revestit de capa de folre polar, cal portar simplement una samarreta tèrmica, i a banda d’això complements com bufandes, passamuntanyes o guants, que et puguis treure immediatament en entrar a “la veritable sauna” en què es converteixen els locals públics i privats, on l’escalfor produïda pels recursos energètics locals és gratuïta i sense control.
Vist això, cal un pit valent i una base de seny per no caure. Avui mateix hem rebut notícia d’unes dones navarreses que aquest dies també volten per l’entorn siberià, que van arribar fa quatre dies i estan d’allò més empiocades. En el seu equipatge de viatge no hi figura la roba d’hivern, el calçat tècnic adequat, ni el paracetamol. L’han atrapat grossa i els costarà desfer-se’n. Aquesta mena de refredats són d’aquells que fins que acaba l’hivern no fas net del tot.