La visita a un país on en desconeixes també la llengua, acostuma a portar-te a anècdotes i interpretacions relacionades amb els sons de la parla autòctona. Rússia no n’és una excepció. I a més, de vegades trigués encara més a saber realment de què es tracta, ja que els caràcters ciríl•lics de l’escriptura eslava ho compliquen tot una vegada més.
I què en podeu esperar d’un país, on la primera dama, amb tots els honors és la senyora Putina? De seguida et venen al cap infinitat d’acudits, i no pots evitar relacionar les femelles del país amb l’ofici més antic del món. Més encara davant el tòpic, i la realitat, que ens presenten les cunetes de les carreteres del nostre país, on és tant habitual trobar ciutadanes russes intercanviant carn fresca per quatre euros.
I comences a rumiar... Passes per davant d’un local amb lletres negres sobre un fons rosa, que porta per nom Doctor Love. I ja t’imagines que es tracta d’un negoci de intercanvi sexual. Doncs no! És l’agosarat nom d’un centre de ginecologia. I bé farien les joves russes de utilitzar-ne el servei i els coneixements, per evitar així els milers d’embarassos indesitjats que hi ha anualment al país de les zarines, amb el posterior abandonament de infants. En definitiva, gaudir més del sexe sense pors, ni riscos.
Però deixem el seriós tema dels sexe amb finalitat procreatives, per tornar a parlar dels sons i les expressions russes, que ens poden aportar anècdotes. Us les escriuré tal com sonen, ja que en desconec l’escriptura ciríl•lica en molts dels casos.
Quan sentiu l’expressió “pacà-pacà”, no és exactament els que podríeu imagina, més aviat el contrari, “pallà-pallà”,significa adéu en plan coloquial. En un pla més seriós, adéu (passi-ho bé) es pronuncia “sie danie”, que relacionant-lo amb el tòpic de bevedors compulsius dels ruskys”, et passa pel cap el nom d’una coneguda marca de wisky. A mí, des de primer dia que la vaig sentir, i amb l’entonació que hi posen em va passar pel cap aquella expressió que fan servir els espanyols en el dol dels enterraments (no zomo nadie). Per això quan em diuen adéu els respon “zomo nadie”.
Si sentiu algú dir “mala-yet”, es refereix a que està bé, i si anomena “desaftra” no preveu cap cataclisme, es refereix a alguna cosa que passarà demà.
Res greu, entre ells s’entenen molt bé, i això és el que interessa. Nosaltres en fem acudits. Ajuda a distreure’t. Et fa somriure i si els comentes l’anècdota, ells també riuen.
“Haratxó”? o “hotxi haratxó” és una expressió dins els formalisme de la salutació precedit pel “dove brietxer, kardilà?haratxó? Hotxi haratxó”. A mi erm recorda aquella cançó de l’estiu, de primers dels seixanta, importada de Rússia, que es deia “kassatxots” i es ballava ajupit en uns moviments gimnàstics, i amb una lletra que es referia al so de la balalaica.
Per acabar i seguint amb les cançons més conegudes per nosaltres, hi ha aquella que sempre hem sentit cantar a una colla de cantants (cor de cants i dances) amb uniforme de l’excèrcit, que sembla un crit de guerra pre-bèlic, i que diu “Kolin, kokolín, kokolín, kokolón”. No tremoleu més de por en sentir-la, és una descripció rítmica i compassada d’un fruit en la seva planta i embolicada de la seva beina. Una cosa molt més bucòlica que el que se t’acudeix en sentir aquells pesos pesants amb cara de mala llet (no “malayet”) cantar tot seriosos.