Encara no l'he acabat de llegir. Me'n queda un tros, però el cert és que m'ho estic passant bé llegint-lo. L'ha fet la Sívia Solanas i és una part de la història recent de la nostra ciutat.

Per a mi, a més, el llirbe de la història de la ràdio té l'avantatge, que és també una part de la meva vida. Privada i professional, i m'ha vingut de gust recordar-la.

Del seguit d'anècdotes que explica el llibre, us demanaria que no el prenguéssiu al peu de la lletra ni en prenguéssiu conclusions definitòries. Us ho dic, perquè en referència la meva persona se m'adjudica un bronca a al meu amic Pep Vilar, que jo no recordo havar-li clavat. A la feina. Possiblement anant de festes i de copes, li puc haver retret que no hagués aprofitat el seu "sex-apeal" per tenir més èxit tots plegats, però a la feina poques bronques havíem tingut.

En un altra passatge se m'adjudica l'habilitat d'escaquejar-me de la feina, per anar a fer un bon berenar. I us puc ben assegurar que això només va passar una vegada i de manera improvisada. I us en podria donar més detalls. Detalls gastronòmics i professionals. Els més cert de tot, però, és que la feina del dia (Informatiu vespre) va sortir com una seda, i no es va notar que haguéssim fet un bon berenar.

En resum, un llibre interessant, al meu parer. Un parer, que més parcial no pot ser. Espero no haver de fer més desmentits d'aquí a quan acabi de llegir-lo.