Qui més, qui menys es pregunta i et comenta sorprès per la mort del futbolista Antonio Puerta. Ningú s’explica el perquè li pot succeir a una persona amb un estat físic, que se suposa que és de gran nivell. No cal donar-li gaire voltes, és una excepció. Un cas estrany. Un petitíssim percentatge de persones amb un nivell físic de primera, pateixen de morts sobtades,si ho comparem a amb la resta de la gent. A Puerta, com fa 34 anys a Berruezo (també del Sevilla) li ha tocat jugar el paper de l’excepció que malauradament confirma la regla.

He sentit algun comentari maliciós, referent a què no va ser atès correctament, en els primers minuts de la seva lesió. Sigui com sigui, no sembla que tot plegat passés en un mal lloc. Us puc assegurar, que si a un dels meus algun di li passa alguna cosa i pogués triar, m’agradaria que fos ja dins de l’hospital o en un camp de futbol de primera, ,ja que en pocs altres llocs hi ha en tots moments una,dues, o tres ambulàncies preparades amb tots els equipaments mèdics per actuar d’urgència. És doncs, de suposar, que l’atenció mèdica no podia ser millor, a banda que l’atenguessin una colla d’aficionats. Va ser doncs un mal moment, en que a aquest noi se li va manifestar, cruelment i sense remei, una malaltia congènita que li afectava el ventricle dret del seu cor d’esportista.