No em sembla un mal any el 2014,com a fita per assolir la plenitud del nostre país.
Ja sabem tots, que el moment que passa ERC no està per a massa pronòstic de futur. No sabem si la gent, farta d’actitud més aviat tèbies dels actuals dirigents, voldrà donar suport a les tesis més ambicioses de Carretero. I per frenar l’efecte radical del metge de Puigcerdà, cal fer trempar les bases un mateix. Carod, doncs ha volgut prendre la iniciativa davant Carretero, Puigcercós o d’altres.
La data del 14, és prou lògica. Deixar una legislatura i mitja per posar-nos una mica al corrent en matèria de finançament i obres en les infraestructures deficitàries, i esperar que els partits es posin al dia amb gent més preparada i ambiciosa. Que els nanos que ara tenen onze anys puguin votar i que tots plegats no oblidem qui ens ha oprimit i xuclat la sang fins deixar-nos escurats.