A primers d'estiu vaig donar paraula, que us parlaria del tema de l'abstenció. va ser enmig del gran debat obert al voltant de la baixa participació a les eleccions municipals, i coincidint amb el programa especial de "la nit al dia".

En el meu parer, i d'entrada, no hi ha cap paràmetre per valorar si una participació del 49% és petita o gran. El que podem fer és comparar-ho amb altres situacions similars i desitjar que la participació sigui més alta. Acostar-se al 100/100 seria la repera, per poder considerar les resultats dels tot vinculants. En aquest sentit, no seria un error fer coma Bèlgica, en què és obligatori, sempre que entre les opcions hi hagués una papereta que digués "aneu tots plegats a prendre pel cul!". Seria la manera d'avaluar l'abstenció.

Però, tornem al tema de debat. El perquè de l'abstenció. A mi, particularment, els que fan una manipulació de la realitat, tot dient que la culpa rau en el fet que no governi sempre qui treu més vots, em fan riure. Jo opino que qui treu més vots està obligat a entendres amb qui sigui (si hi ha sintonia o la pot crear) per governar. Per tant aquesta excusa no val, i encara menys quan algú fa servir l'excusa per seguir reivindicat per a Mas la presidència de la Generalitat. Mas, la persona que ha fet en als darrers anys la més alta traïció a la democràcia. El que es va vendre. El que va ser incapaç de defensar de manera unitària l'estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, i que Zapatero havia assegurat que aprovaria.

En un altra ordre de suposicions, us he de confesar que jo, prefereixo que en una situació determinada voti el 50%, que no pas que aquesta participació augmenti sobtadament perquè cents persones han mort per un atemptat terrorista quatre dies abans (recordeu el 11-M), o que com va passar amb Sarkozy, la gent vagi en massa a votar després d'un episodi de violència dels immigrants de la rodalia de parís amb cent mil cotxes cremats.