Arran del fitxatge de Tierry Henry pel FC Barcelona, aquests darrers dies s'han publicat moltes informacions. Algunes d'elles, referents al preu de diferents fitxatges de la història del club, m'han cridat molt l'atenció.

Més que l'escandalós volum de diners que ha suposat com despesa, la materialització d'aquests fitxatges, m'ha cridat l'atenció per la quantitat de diners que s’han gastat en determinats Uns diners difícilment justificables.

Costa justificar-los, sobretot sense una relació sempre difícil de fer, de com han influït aquests homes en els èxits esportius i econòmics del club. Queda doncs, a l'anàlisi subjectiu de cadascun.

També recentment, i arran de la fugida de Beckham, del Real Madrid, s'ha publicat que el pas d'aquest jugador per l'equip ha suposat un gran èxit econòmic. No sé com ho calculen. Possiblement ha venut més samarretes que Adolfo Domínguez, Custo i Kukusumushu junts, i li adjudiquen els beneficis de totes les gires internacionals de l'equip al llarg dels anyets que ha estat jugador de l'equip. Les adjudicacions deuen ser genroses, sobretot si les fa la premsa madrilenya, a la qual hem llegit que el “jugador-model” ha estat determinant en l'aconseguiment de la lliga d'aquest any. A mi no m'ho ha assemblat pas.

Tornem al preu del culers. Encara recordo quan el Barça va fitxar Marcial, possiblement per trencar-li el ritme a la magnífica davantera dels cinc delfins/dofins de l'Espanyol. L'Espanyol ja n'havia pagat nou milions i mig a l'Elx i el va vendre per vint milions. Marcial va ser un gran jugador, però també cal especificar que no va ser rendible del tot. Tenia un caràcter especial. Hi posava molt de morro. Era el típic jugador que només corria la temporada que tocava renovació de contracte. Llavors era una fera. Un home rendible. La resta de temps, un cara dura. No sé si heu vist cap fotografia recent del "crack" alacantí però està enorme. Per caràcter i vagància, devia deixar de córrer immediatament després de deixar el futbol. Així es va quedar...

Per Cruijf en van pagar 60. 60 per fitxar-lo. No cal calcular tot el que li ha “xupat” al Barça al llarg dels darrers 35 anys. Com a jugador, va ser una estafa més gran que la de Marcial. Tots sabíem que era el millor jugador de món, però només ho demostrava quan volia. A casa, s'hi lluïa. Als camps del Burgos, el Salamanca, el Granada, l' Oviedo..... s'amagava. Quan va fer d'entrenador, els primers anys, va triomfar. va ser una bona inversió. No permetia a cap jugador les frivolitats que ell es va permetre quan jugava. La part final del seu pas per la banqueta, va ser horrorós, a base de tractes preferencials amb el seu fill, el seu gendre i altres jugadors del seu entorn. Actualment, com membre del "entorno influyente", ho manega tot i hauríem de responsabilitzar-lo de totes les errades de Laporta i de Txiki.

El "guapo" Víctor Muñoz, en va costar 80. 80 milions per un home que només corria a l'any 82? Els migfondistes Abascal i Gonzàlez, en aquella època corrien molt més i guanyaven molt menys. Possiblement contractar un atleta hauria estat més determinant. En aquella època a Alemanya hi jugava Briegel, un home que corria molt més que Víctor. Era més efectiu. Hauria costat menys diners. Per a mi, els 80 milions no van estar ben invertits. Fitxatges com el de Víctor, poden marcar un abans i un després. És possiblement una d'aquelles operacions o transaccions econòmiques que només es poden explicar, entenent que hi va haver algú que va fer-ne negoci. Més endavant hi va haver casos més escandalosos.