La meva dedicació al blog, coincideix una vegada més amb l’emissió de “Ventdeplà”. Acostuma a passar els dilluns i els dimarts, i no per això deixo de fer les meves coses. A casa la tele és oberta tot el dia, i això no vol dir que tingui una gran audiència. És un electrodomèstic més, que fa companya. La rentadora, el rentaplats i la assecadora també fan soroll. L’ extractor i l’aire condicionat, igual.

Sense prendre-hi atenció, la sèrie se bastant de què va. Tot i que l’argument no em sedueix gaire, he de reconèixer, que com en tantes altres produccions teatrals, televisives i cinematogràfiques, contem amb un magnífic repartiment d’actors. Veterans, sèniors, joves consolidats i fins i tot alguns infants, que interpreten meravellosament els seus papers. I el cert és, que quan hi ha tant de nivell es nota molt quan algú desentona. Ja fa anys, i en conec d’altres que opinen el mateix que jo, que em desespero quan veig actuar en Jordi Banacolocha (el “manso” del super). És horrorós, per posar un exemple proper, diria que l’amic rapsode Josep Bover, ho faria millor. Fins i tot Joan Laporta o Joan Gaspart,, dos personatges a qui se’ls detecta una mentida a quilòmetres, ho farien millor. A voltes, penso si Banacolocha és allò que en altra tipus d’empresa en diuen el fill de l’amo, alguna altra mena d’avantatjat, com antigament es deia de les companyies teatrals, o les orquestres que feien “bolos” pels pobles, on si es detectava algú que desentonava, deien que era el xofer de l’autocar, que s’havia infiltrat per suplir alguna baixa.