Sabadell (Diari de Campanya VI)
Els candidats dels partits representats a l’Ajuntament de Sabadell, mostren un nivell prou alt. A moltes altres ciutats, començant pel Cap i Casal, els agradaria acostar-s’hi.
El que us dic no deixa de ser una primera impressió després d’una estona de conversa. Però ja és molt, tot i que al primer d’ells, l’alcalde Manel Bustos, li coneixem prèviament els defectes i tampoc cal que us el presenti. És un líder, amb les cinc lletres, però gasta una manera de fer política antipàtica, populista i prepotent. IC-V presenta la diputada al Congreso, Carme Garcia, preparada per a la política i la funció pública, és de tracte amable i coincideix amb la resta de candidats de no trobar cap virtut a Bustos. Es disputa els vots, si encara existeixen, que van fer alcalde a Antoni Farrés durant quatre legislatura, a la candidatura d’Entesa de Sabadell, liderada per Isidre Soler, la de l’Oleguer, per entendre’ns.
El candidat de CiU, Carles Rossinyol, també es veu un home preparat, però poc experimentat en la brega política.
ERC presenta Magí Rovira, un tipus molt trempat que va ser dues vegades alcalde de sant Llorenç Savall.
El PP presenta Jorge Soriano, per segona vegada. Un tipus trempat. Bustos, Rovira i Soriano són aficionats a la Mountain bike, podrien jugar-s’ho tot en una cura. A Carme Garcia li tocaria el paper de la guapa del podi, a Isidre, que fa de bomber controlar la seguretat i Carles Rossinyol, seria el convidat de pedra. Aquesta vessant esportiva s’allunya força de la realitat. Bustos es perfila com únic guanyador. Caldrà veure si la resta dels corredors fan pinya per apartar-lo.
En l’aspecte gastronòmic no he trobat (ja no deu existir), un baretu que hi havia davant el mercat municipal i finalment m’he decantat per un espai còmode i a la fresca. Al centre, espai de vianants, a l’ombra dels absis de la Parròquia de Sant Feliu hi un restaurant de la cadena Món Ibèric ( a Granollers també n’hi ha un i no hi havia entrat mai). He menjat una verdureta a la brasa, una carn magra d’ibèrica amb sal maldon i acompanyament i un partís de formatge. Bo i decent. Deu euros. S’hi pot anar.