Que si la “La ciutat dels sants”, que si “La que no és puta ja ha parit”, de Vic se’n han dit moltes coses. Ara possiblement és moment de dir-ne alguna altra. A Vic es presenta moment de canvi. Després de molts anys fent d’alcalde Jacint Codina “mossèn Cinto”, no s’ha volgut tronar a presentar-se per la intromissió del partit a l’hora de fer llistes. És a dir, no li deixaven escollir els seus correligionaris. A aquest problema se li ha ajuntat el quasi universal enfrontament UDC-CDC i un de intern dins la UDC de “mossèn cinto”. Resultat: Després de molts mesos de incertesa s’hi ha designat de nou un candidat d’UDC. Un home que fa molts anys que no viu a Vic. Que va ser regidor a primers dels noranta i que pertany a la nissaga Vila d’Abadal. Per entendre’ns, una nissaga que a la clandestinitat va fer una tasca comparable i correlativa a homes com Jordi Pujol. Josep Maria Vila d’Abadal, té una presència i actitud infinitament més arrogant que la del seu líder nacional Artur Mas. Tot i assegurar que està molt preparat és tota una incògnita. Més encara quan mig Vic recorda que el seu darrer pas per la Ciutat, en la seva tasca de Conseller Comarcal, amb una denúncia per contaminació, o similar, en contra seu. La resta de candidats estan preparats per prendre l’alcaldia a CiU. En solitari o en coalició. El cert és que si el poder desgasta, encara més desgasta governar en minoria i amb el vot puntual de la Plataforma per Catalunya, el partit xenòfob liderat per Josep Anglada. Vergonyós? Possiblement.
La resta de candidats amb opcions a representació plenària, són el bregat Josep Burgaya del PSC, que es fa veritables il•lusions de ser alcalde, sumant amb les forces progressistes. El neòfit i jubilat Àngel Andreu d’ERC, disposat a aprofitar el desgast de CiU. Josep Anglada disposat a governar amb qui no tingui escrúpols en qüestions de immigració. I Xavier Tornafoch de ICV, que recorda el “programa, programa, programa” d’Anguita, quan se li planteja un front amb el PSC, però que al cap a la fi pot ser decisiu. No m’atreveixo a fer cap pronòstic, el més probable es una davallada de CiU i una filiació imprevisible al discurs fàcil d’Anglada. Cal recordar que avui, el padró de Vic està ocupat per un 20% de immigrants i que el més fàcil és cagar-se en “morito” que tens de veí, a la cua del pa, a la feina, o al semàfor. El difícil és entendre’l, ajudar-lo, acceptar-lo. PxC v/s ICV.
En el aspecte gastronòmic que clou la secció, us diré que com la feina el migdia queia cap el recinte del sucre, vaig anar a Can Pamplona, al centre hauria tocat Cal U. Per deu euros vaig fer menú més que decent. Res extraordinari.