Granollers (Diari de campanya III)
Granollers presenta candidats prou eixerits a les municipals. Al meu parer, sense ser “animals polítics” de mateix nivell, els candidats de les tres forces majoritàries són persones amb qui més confiar, que ara fa quatre anys.
L’alcalde i contrastat relacions públiques del Consistori, Josep Mayoral és un home atent i simpàtic que tot hom coneix. Menys conegut, però de gran correcció és el candidat de la coalició CiU (Canet i Urrors). Pius Canal, de nul•la experiència política, és el candidat renovador. Una llista que ha fet emprenyar, i molt, als regidors convergents que volien repetir a l’alineació inicial i que finalment i són gairebé absents. Canal és un home valuós, però a aquestes alçades no puc entendre com algú pot votar una llista on el número tres és Germán Cequier (de infaust record pels infants de l’Escola Pia que a mitjans dels anys seixanta van contraure tuberculosi, i també nefast per a generacions posteriors). Si algú us el presenta com Germà, no us ho creieu és Germán, un terror per als infants.
La Isabel é l’altra alcalde que es presenta a les eleccions. És la trempada candidata d’ERC. Tota una garantia pel qui temen una majoria absoluta “social-mayoralista”. Mariangels Olano és una de les cares amables del PP español , si bé no ens hem d’enganyar que no és del decent sector de Josep Piqué. Jaume Vernet és el nostre regidor de mobilitat. Li va tocar la més lletja. S’entossudeix en seduir-la. Desitgem-li sort.
Ja els coneixia a tots( a Pius ja no el recordava), menys Olano. No sembla mala mossa, si be va amb la prepotència de ser diputada i a més del PP. Una tasca no massa meritòria, ja que en aquest partit només cal riure-li les gràcies a Acebes i companyia, per triomfar, si no et toca fer el trist paper Piqué.
L’aspecte gastronòmic, s’ha resolt de manera satisfactòria. No podia ser d’altra manera. La feina m’ha portat al voltant de la Porxada a l’hora de dinar, i no he perdut l’oportunitat d’ocupar taula al Portalet. Qualitat, bon gust i un pèl de sofisticació, a base de uns rotllets de pa àrtic amb salmó, amanida de tonyina i una salseta de pebrot escalibat de primer. De segon una lluerna a la Biscaïna, que no matava. I de postres un pastís de iogurt de gerds. Un bon dinar. Millor si hagués encertat el segon plat d’un menú, que ha costat uns 16 euros.
L’alcalde i contrastat relacions públiques del Consistori, Josep Mayoral és un home atent i simpàtic que tot hom coneix. Menys conegut, però de gran correcció és el candidat de la coalició CiU (Canet i Urrors). Pius Canal, de nul•la experiència política, és el candidat renovador. Una llista que ha fet emprenyar, i molt, als regidors convergents que volien repetir a l’alineació inicial i que finalment i són gairebé absents. Canal és un home valuós, però a aquestes alçades no puc entendre com algú pot votar una llista on el número tres és Germán Cequier (de infaust record pels infants de l’Escola Pia que a mitjans dels anys seixanta van contraure tuberculosi, i també nefast per a generacions posteriors). Si algú us el presenta com Germà, no us ho creieu és Germán, un terror per als infants.
La Isabel é l’altra alcalde que es presenta a les eleccions. És la trempada candidata d’ERC. Tota una garantia pel qui temen una majoria absoluta “social-mayoralista”. Mariangels Olano és una de les cares amables del PP español , si bé no ens hem d’enganyar que no és del decent sector de Josep Piqué. Jaume Vernet és el nostre regidor de mobilitat. Li va tocar la més lletja. S’entossudeix en seduir-la. Desitgem-li sort.
Ja els coneixia a tots( a Pius ja no el recordava), menys Olano. No sembla mala mossa, si be va amb la prepotència de ser diputada i a més del PP. Una tasca no massa meritòria, ja que en aquest partit només cal riure-li les gràcies a Acebes i companyia, per triomfar, si no et toca fer el trist paper Piqué.
L’aspecte gastronòmic, s’ha resolt de manera satisfactòria. No podia ser d’altra manera. La feina m’ha portat al voltant de la Porxada a l’hora de dinar, i no he perdut l’oportunitat d’ocupar taula al Portalet. Qualitat, bon gust i un pèl de sofisticació, a base de uns rotllets de pa àrtic amb salmó, amanida de tonyina i una salseta de pebrot escalibat de primer. De segon una lluerna a la Biscaïna, que no matava. I de postres un pastís de iogurt de gerds. Un bon dinar. Millor si hagués encertat el segon plat d’un menú, que ha costat uns 16 euros.