Retrobar-se amb un clauer
Després de l'artícle escrit dies enrera, "els nostres ídols", publicat a aquesta web i al diari "el 9 nou", el meu amic i ídol esportiu, Miquel Part, em va fer arribar el clauer perdut. Tot un detall
Retrobar-se amb un clauer
L'homenatge al..... (poseu-li l'adjectiu més adequat, si ho fes jo es notaria cert favoritisme, amiguisme i tendència) jugador del BM Granollers, Miquel Prat, a primers del anys vuitanta, em va portar a entrar en contacte amb el protagonista. Eren temps de Ràdio Granollers. Me'n vaig encarregar de fer-li un reportatge radiofònic, un recurs encara avui molt poc utilitzat a les ones.
Fruit del reportatge, vaig conèixer altres vessants, a més de l'handbolística (balonmanística en dèiem aleshores) d'en Miquel. Entre d'altres coses que en aquell moment desconeixia, recordo que em va explicar que es va inclinar per l'handbol, quan de juvenil també despuntava en el futbol com un central a lo (Parra, Mingorance, Gallego, Migueli....). També que va renunciar davant un xec en blanc a fer el pas (el mal pas diria jo) de fitxar pel "totpoderós Barça". I em va colpir, que en preguntar-li a aquell ex-jugador internacional, amb diversos títols de lliga i copa, i per sobre de tot d'una Recopa, sobre quina era la fita esportiva més destacada de la seva carrera.
Pels que no ho sabeu, en Miquel, a banda del tracte professional que ha tingut amb fruites, verdures i llegums, té una passió boja pel mar i totes les seves expressions. En el camp esportiu: La barca, la pesca i sobretot l'escafandrisme, figuren entre les seves dèries.
La resposta a la pregunta sobre quina fita, va ser, el fet de recuperar el cos del escafandrista granollerí malaguanyat Lamarca, membre com ell del UNISUB.
Com podeu imaginar, una resposta així roba tots els arguments a un periodista (novell, tot sigui dit), quan espera una resposta més tòpica i associada al que estem acostumats a llegir en el periodisme esportiu.
La visualització d'una còpia que tenia ell, de la final de la Recopa del 76 i el clauer que es va fer en motiu de l'homenatge, són els records més present que tinc de la trobada-entrevista.
Perdre coses és un dels múltiples defectes que tinc. Lògicament, vaig perdre el clauer.
Fa uns dotze anys vaig tornar a contactar amb ell arran de la coincident amistat que compartim amb el amics d'Arenys (Joan, Benet, Vicenç, Josep Maria, Fermí, Manel...). No vaig desaprofitar l'ocasió per demanar-li un clauer.
Fa uns vuit anys, fent una ascensió al Puigmal per Coma Dolça, vaig perdre claus i clauer.
Sincerament, em feia vergonya tronar-li a demanar. No gosava. Però ell s'ha avançat. Ja el trono a tenir.
En materia de l’esport, com a participant passiu, em considero afortunat. Sense ser un col·leccionista destacat, mitòman compulsiu, desenfrenat ni promiscu, tinc la sort d'haver conegut personalment a tres dels meus quatre ídols esportius. A PELÉ, no l'he pogut encara conèixer. Amb INDURAIN he competit en les curses que anualment celebrem periodistes-panxuts (també hi són Perico, Pello, Flecha, Hermida, Gàlvez(qepd), Llaneras...). Guardo el seu atògraf sobre el "jaune" de 1992. Evidentment també conec en JOAN CREUS. I com veieu amb en MIQUEL hi ha un intercanvi.
Retrobar-se amb un clauer
L'homenatge al..... (poseu-li l'adjectiu més adequat, si ho fes jo es notaria cert favoritisme, amiguisme i tendència) jugador del BM Granollers, Miquel Prat, a primers del anys vuitanta, em va portar a entrar en contacte amb el protagonista. Eren temps de Ràdio Granollers. Me'n vaig encarregar de fer-li un reportatge radiofònic, un recurs encara avui molt poc utilitzat a les ones.
Fruit del reportatge, vaig conèixer altres vessants, a més de l'handbolística (balonmanística en dèiem aleshores) d'en Miquel. Entre d'altres coses que en aquell moment desconeixia, recordo que em va explicar que es va inclinar per l'handbol, quan de juvenil també despuntava en el futbol com un central a lo (Parra, Mingorance, Gallego, Migueli....). També que va renunciar davant un xec en blanc a fer el pas (el mal pas diria jo) de fitxar pel "totpoderós Barça". I em va colpir, que en preguntar-li a aquell ex-jugador internacional, amb diversos títols de lliga i copa, i per sobre de tot d'una Recopa, sobre quina era la fita esportiva més destacada de la seva carrera.
Pels que no ho sabeu, en Miquel, a banda del tracte professional que ha tingut amb fruites, verdures i llegums, té una passió boja pel mar i totes les seves expressions. En el camp esportiu: La barca, la pesca i sobretot l'escafandrisme, figuren entre les seves dèries.
La resposta a la pregunta sobre quina fita, va ser, el fet de recuperar el cos del escafandrista granollerí malaguanyat Lamarca, membre com ell del UNISUB.
Com podeu imaginar, una resposta així roba tots els arguments a un periodista (novell, tot sigui dit), quan espera una resposta més tòpica i associada al que estem acostumats a llegir en el periodisme esportiu.
La visualització d'una còpia que tenia ell, de la final de la Recopa del 76 i el clauer que es va fer en motiu de l'homenatge, són els records més present que tinc de la trobada-entrevista.
Perdre coses és un dels múltiples defectes que tinc. Lògicament, vaig perdre el clauer.
Fa uns dotze anys vaig tornar a contactar amb ell arran de la coincident amistat que compartim amb el amics d'Arenys (Joan, Benet, Vicenç, Josep Maria, Fermí, Manel...). No vaig desaprofitar l'ocasió per demanar-li un clauer.
Fa uns vuit anys, fent una ascensió al Puigmal per Coma Dolça, vaig perdre claus i clauer.
Sincerament, em feia vergonya tronar-li a demanar. No gosava. Però ell s'ha avançat. Ja el trono a tenir.
En materia de l’esport, com a participant passiu, em considero afortunat. Sense ser un col·leccionista destacat, mitòman compulsiu, desenfrenat ni promiscu, tinc la sort d'haver conegut personalment a tres dels meus quatre ídols esportius. A PELÉ, no l'he pogut encara conèixer. Amb INDURAIN he competit en les curses que anualment celebrem periodistes-panxuts (també hi són Perico, Pello, Flecha, Hermida, Gàlvez(qepd), Llaneras...). Guardo el seu atògraf sobre el "jaune" de 1992. Evidentment també conec en JOAN CREUS. I com veieu amb en MIQUEL hi ha un intercanvi.