Voltors a l'horitzó
Ho reconec, em vaig equivocar. Quan ara fa un any publicava en aquest web un artícle, que no era altra cosa que una declaració d’amor i admiració per a la mitra marató de Granollers i els seus organitzadors, advertia que l’esdeveniment corria perill de morir d’èxit, sota alguna amenaza i advertia”…. Aquesta Festa Major d’hivern només la podria aturar una sobtada i barroera acció de míster dòlar, provinent de la gelosia o la costum devoradora, dels que ho veuen tot possible a base de calers... Una gran immobiliària llevantina, un mafiós estranger, una lletera en expansió, uns grans magatzems de la capital, un “més que un club” de la capital...Qualsevol personatge o entitat perillosa, que persegueixi l’èxit mitjansant els calers i sense escrúpols.” Ni vaig tocar al pal.
És ben cert que possiblement mister dòlar hi tingui alguna cosa a veure-hi, però tot sembla indicar que hi pot haver alguna cosa més. “L’ego pujat” que acostumen a exhibir i a tenir-nos acostumbrats alguns dirigents esaportius, no cuadra amb els nostres conciutadans Toni Cornellas i Paton Ferrer. Del poc o molt que els CONEC, no us en destacaria un especial afany de protagonisme, més enllà de l’amor propi i orgull que han de sentir tots dos i la resta dels membres del CAF, en haver portat “la mitra” en un lloc tant alt. De la resta de dirigents que s’han revoltat, tampoc us en podria donar més detalls. Però és evident que en el carácter i la relació entre els membres del CAF, que s’ha d’haver malmès, rau tota la polèmica.
També mister dòlar amagat en aquests números que alguns reclamen, i sobretot en els contractes de les marques esportives que patrocinen els events i alguns drets exclusius que no puguin agradar a altres marques i els que les comercialitzen, pot estar jugant amb molt de protagonisme en aquest polèmica.
De totes maneres, i en cap dels casos com ja assenyalava dies enrera Lluis Torres a la seva columna d’el 9 nou, aquest no és un bon moment per espatllar la festa. Deixem passar un meset i que s’aclareixi tot…I si us plau, poseu-vos d’acord, que Granollers no es pot permetre perdre’s aquesta Festa Major d’hivern perquè “Una gran immobiliària llevantina, un mafiós estranger, una lletera en expansió, uns grans magatzems de la capital, un “més que un club” de la capital...Qualsevol personatge o entitat perillosa, que persegueixi l’èxit mitjansant els calers i sense escrúpols” Podria aprofitar aquest moment de debilitat de la mitja, per robar-li el lideratge”
Hi pot haver voltors a l'horitzó.
No cal ni recordar que la, en altre temps famosa, marató de Barcelona, se’n va anar en orris després de viure un episodi comparable al de la mitja marató de Granollers.
Conclusió: Aparquem polèmiques. En aquests dies els granollerins no volem sentir ni parlar. Que els atletes de fons entrenin fort i es preparin per fer la nova. Els vint-i-un de la vint-i-unena marató.
Fa un any vaig publicar això
Mitja-marató. Festa Major d'hivern
Per una vegada més, i en van vint, èxit espatarrant de la mitja marató. Èxit rotund i consolidat d’un grup, d’un gran grup de persones que hores d’ara ja rumien la fesomia i el contingut de la mitja vint-i-un. Els vint-i-un de la vint-i-un.
Serà com totes, i si cap millor, perquè aquests organitzadors, voluntaris, institucions, patrocinadors i espectadors, ho voldran i ho faran. No en tenim cap dubte. Tenen un currículum i un llarg recorregut. La genialitat del creador, la il•lusió del novell, l’empenta del sobreany, la veterania reincident, l’encanteri del mag, el mercadeig del tractant, l’execució de l’artista, la perseverança del corredor de fons... Un motor, on la generositat de tots, possibiliten aconseguir les millors marques.
La prova mima l’atleta, el públic mima la prova, els voluntaris encoratgen al públic, els organitzadors encoratgen els voluntaris... Patrocinadors i institucions permeten als organitzadors superar els darrers obstacles. És una festa.
A la línia de sortida i a l’arribada hi són tots: Petits, gegants, atletes, pastura-cansalades, lletjos, guapes, amb rodes, enters, sprinters, fondistes...Cal que aquest afecte que es dispensen, uns i altres, duri per molts anys i consolidi aquesta Festa Major d’hivern que es concentra en un cap de setmana. Com ja s’ha comprovat no pot morir ni d’èxit, perquè ja en van vint. Ja és impossible fer-se enrere. Immortal.
Que no s’acabi mai. Que no ens la prenguin. Quantes iniciatives punteres promogudes per “ciutats mitjanes”han reculat davant la vocació de les “grans ciutats”.
Aquesta Festa Major d’hivern només la podria aturar una sobtada i barroera acció de míster dòlar, provinent de la gelosia o la costum devoradora, dels que ho veuen tot possible a base de calers... Una gran immobiliària llevantina, un mafiós estranger, una lletera en expansió, uns grans magatzems de la capital, un “més que un club” de la capital...Qualsevol personatge o entitat perillosa, que persegueixi l’èxit mitjançant els calers i sense escrúpols. Que no ens la prenguin. És de tots.
Felicitats al CAF.
És ben cert que possiblement mister dòlar hi tingui alguna cosa a veure-hi, però tot sembla indicar que hi pot haver alguna cosa més. “L’ego pujat” que acostumen a exhibir i a tenir-nos acostumbrats alguns dirigents esaportius, no cuadra amb els nostres conciutadans Toni Cornellas i Paton Ferrer. Del poc o molt que els CONEC, no us en destacaria un especial afany de protagonisme, més enllà de l’amor propi i orgull que han de sentir tots dos i la resta dels membres del CAF, en haver portat “la mitra” en un lloc tant alt. De la resta de dirigents que s’han revoltat, tampoc us en podria donar més detalls. Però és evident que en el carácter i la relació entre els membres del CAF, que s’ha d’haver malmès, rau tota la polèmica.
També mister dòlar amagat en aquests números que alguns reclamen, i sobretot en els contractes de les marques esportives que patrocinen els events i alguns drets exclusius que no puguin agradar a altres marques i els que les comercialitzen, pot estar jugant amb molt de protagonisme en aquest polèmica.
De totes maneres, i en cap dels casos com ja assenyalava dies enrera Lluis Torres a la seva columna d’el 9 nou, aquest no és un bon moment per espatllar la festa. Deixem passar un meset i que s’aclareixi tot…I si us plau, poseu-vos d’acord, que Granollers no es pot permetre perdre’s aquesta Festa Major d’hivern perquè “Una gran immobiliària llevantina, un mafiós estranger, una lletera en expansió, uns grans magatzems de la capital, un “més que un club” de la capital...Qualsevol personatge o entitat perillosa, que persegueixi l’èxit mitjansant els calers i sense escrúpols” Podria aprofitar aquest moment de debilitat de la mitja, per robar-li el lideratge”
Hi pot haver voltors a l'horitzó.
No cal ni recordar que la, en altre temps famosa, marató de Barcelona, se’n va anar en orris després de viure un episodi comparable al de la mitja marató de Granollers.
Conclusió: Aparquem polèmiques. En aquests dies els granollerins no volem sentir ni parlar. Que els atletes de fons entrenin fort i es preparin per fer la nova. Els vint-i-un de la vint-i-unena marató.
Fa un any vaig publicar això
Mitja-marató. Festa Major d'hivern
Per una vegada més, i en van vint, èxit espatarrant de la mitja marató. Èxit rotund i consolidat d’un grup, d’un gran grup de persones que hores d’ara ja rumien la fesomia i el contingut de la mitja vint-i-un. Els vint-i-un de la vint-i-un.
Serà com totes, i si cap millor, perquè aquests organitzadors, voluntaris, institucions, patrocinadors i espectadors, ho voldran i ho faran. No en tenim cap dubte. Tenen un currículum i un llarg recorregut. La genialitat del creador, la il•lusió del novell, l’empenta del sobreany, la veterania reincident, l’encanteri del mag, el mercadeig del tractant, l’execució de l’artista, la perseverança del corredor de fons... Un motor, on la generositat de tots, possibiliten aconseguir les millors marques.
La prova mima l’atleta, el públic mima la prova, els voluntaris encoratgen al públic, els organitzadors encoratgen els voluntaris... Patrocinadors i institucions permeten als organitzadors superar els darrers obstacles. És una festa.
A la línia de sortida i a l’arribada hi són tots: Petits, gegants, atletes, pastura-cansalades, lletjos, guapes, amb rodes, enters, sprinters, fondistes...Cal que aquest afecte que es dispensen, uns i altres, duri per molts anys i consolidi aquesta Festa Major d’hivern que es concentra en un cap de setmana. Com ja s’ha comprovat no pot morir ni d’èxit, perquè ja en van vint. Ja és impossible fer-se enrere. Immortal.
Que no s’acabi mai. Que no ens la prenguin. Quantes iniciatives punteres promogudes per “ciutats mitjanes”han reculat davant la vocació de les “grans ciutats”.
Aquesta Festa Major d’hivern només la podria aturar una sobtada i barroera acció de míster dòlar, provinent de la gelosia o la costum devoradora, dels que ho veuen tot possible a base de calers... Una gran immobiliària llevantina, un mafiós estranger, una lletera en expansió, uns grans magatzems de la capital, un “més que un club” de la capital...Qualsevol personatge o entitat perillosa, que persegueixi l’èxit mitjançant els calers i sense escrúpols. Que no ens la prenguin. És de tots.
Felicitats al CAF.