Passo els darrers dies de l’any envoltat dels meravellosos paisatges dels Pirineus. Paisatges, que tot sigui dit de pas, no estan decorats ni en els seus cims, del mató de neu que els decora habitualment per aquestes dates.
El cert és, que de manera menys estètica en el punt de vista, la manca de neu és preocupant. Preocupant des del punt de vista del científics que analitzen aquestes dades per evidenciar tot allò que mantenen al volant del canvi climàtic. També preocupa als que fan de la neu, i tot el negoci turístic que hi ha al darrere, el seu mitjà de vida.
Ja sabeu el que penso al voltant del canvi climàtic. Si existeix, no pot ser producte d’altre cosa que el poc respecta que la nostra civilització ha tingut respecte al medi ambient.
De rescalfament del planeta n’hi deu haver, és evident, n’hi ha dades. Però tampoc penso que s’hagi de notar d’un any en un altra. Ha de ser una qüestió a comprovar al llarg d’un cicle més llarg com ara dècades, o millor segles. La nostra experiència vital, no ha de ser una referència clara. Però, després d’uns estius molt calorosos, continuo recordant com el juny del 82, cap altra situació tant xafogosa. Als Pirineus, entre 1985 i 1991, recordo com a mínim dues setmanes de cap d’any amb tant poca neu, i altes temperatures, com la present. Per tant, la situació actual no em sembla des del meu punt de vista tant fatal. Més preocupant em sembla, l’escassa pluja dels darrers dos anys i la penosa temporada de bolets que hem tingut a la plana. Però no oblideu l’episodi de pluges abundants que han viscut a Portugal i a la meitat Oest de la Península, i en concret al sud. Han estat pluges que habitualment anirien més repartides al nord, i que pel que sigui han ruixat més avall.
També, més preocupant que la neu escassa al Puigmal, La Pica o al Carlit, és la situació similar que es viu als Alps, on hi ha diversos punts referents de gels i neus invariables els 365 dies de l’any, que en data d’avui només mostren gruixos de neu destacables sota els canons de les estacions d’esquí. Gener i Febrer no són el mesos de l’any amb més precipitacions. El Gener de 2003 o 2004, també va ser una excepció amb abundants precipitacions. El món està ben girat com deia Serrat. En quedaria satisfet si la situació arriba a escarmentar els que no signen protocols com el de Kyoto, i d’una vegada per totes es prenen seriosament la salut del planeta.