Sense considerar-me un expert en vins, ja que el meu criteri (sempre ferm) va poc més enllà de “m’agrada o no m’agrada”, del “marida bé o no lliga ni amb cola” en el meu paladar, voldria dedicar una sincera felicitació als professionals de la viticultura. En aquestes dates, en les quals bevem abundantment vins i caves, voldria expressar aquesta felicitació, perquè ja es porten uns quants anys, en que a les regions vinícoles més properes i no tant (llegiu resta de la península), es deuen fer les coses molt bé. No sé de qui és mèrit, però és molt cert que ja fa uns quants anys que no es pot dir que hi ha generalment, “vins dolents”, entre els correctament envasats, tapats i etiquetats. Deixant de banda ampolles sotmeses a condicions impròpies d’un celler, o alguna amb gust de tap (en diuen bouchoné), en general trobem vins que proporcionen gran satisfacció al paladar.
Ja no recordo la darrera vegada que en vaig escopir un, en una lògica reacció després d’una mala experiència. En èpoques passades, en les quals desconfiava més de vins desconeguts, acostumava a preferir un bon vi de bota “a granel” a qualsevol experiència.
Una gran satisfacció, i més per a mi, que de sempre m’ha costat memoritzar el nom del vins, fins que no me’n he fotut unes quantes caixes.
Em permetreu, que en el tema de cava no m’extengui i que més aviat m’abstingui a comentar res, de la mateixa manera que sovint m’abstinc de consumir-ne. Ja sabeu que em sembla un “bluf”, a l’hora de ser el germà desavantatjat del champagne.