Les declaracions de la ministra del mediambient en contra de la "fiesta nacional" o com a mínim del sacrifici del brau a la plaça i la tortura prèvia. És un simpàtic acudit. Una declaració de intencions. Un desig. No crec que hagi fet cap enquesta per valorar la popularitat de proposta. Està clar que mentre molts l'hem aplaudit, es pot estavellar davant el gran número de salvatges que hi ha a l'estat espanyol acostumats a gaudir del patiment del pobre brau.
És clar que la meva reivindicació no és vegetariana. M'encanten les carns vermelles dels bous. Des de les més tendres, que podem menjar crues o poc fetes, fins a les més estelloses, que restauren la seva estructura al calor del foc. Conills, llates, cues i altres parts ben guisades. Costelles, lletons, brinces o tall que es pela rostits al pausat carbó argentí. Altres menuts guisats sota receptes ancestrals. Quina gana! I tot és bou! Brau! I el podem gaudir sense torturar-lo i dessagnar-lo en públic.
Digue-me pragmatic i sentimental. Ho sóc. També ho sóc amb els ànecs grassos, i és per això que he llegit amb alegria la iniciativa empresarial extremenya que comercialitza ànec gras (sobretot fetge) sense passar la tortura de l'engreix.
Pausa.... (acabo de fer-me passar la gana amb un dels nombrosos i esporàdics aperitius de Nadal que en aquestes dates barrejen feina i celebració...Ai! Aquestes empreses! No sembla un comportament gaire amontillat.....Més aviat amaragallat.)
Parlava de l'ànec gras, sense la cultura de l'engreix. Em sembla una idea magnífica, tot i que el gavatxos s'hi oposen totalment. Diuen que no és ànec gras, el fetge no és gras (baja, foie gras) Que cabrons que són! Critiquen la "fiesta española" i la practiquen a Nimes i Montpeller. Torturen els ànecs, i ara no accpeten l'anec sense tortura. A veure quan a França surt un polític que s'oposi a la tortura de l'ànec. Algú que els tingui ben rodons i s'hi atreveixi.
Dins el pragmatisme, us asseguro que mai preguntaré si l'ànec que consumeixo és extremeny o no. Però la iniactiva extremenya la trobo fabulosa. S'adequa molt a la seva filosofia, ja ho sabeu, de treballar poc. I si els ànces s'engreixen tot sols, molt millor. Ja sabeu que els extremenys són veïns dels portuguesos. Ells mai sacrifiquen el brau. No deu ser per vagància. Els extremenys són altra cosa.
Acostumats a viure sense pencar i amb els nostres diners, s'han entretingut a observar que els ànecs salvatges s'engreixen de manera desmesurada abans d'emprendre el llarg vol migratori. Acumulació de reserves. Com els ossos abans de la hivernació. Els sacrifiquen quan estan ben grassos i s'estalvien la tortura. Que em perdonin els gavatxos, però l'expressió més adequada és: Chapeau! Chapeau per la ministra i chapeuau pels extremenys