Parida de paritat
La formació del nou govern de la Generalitat, ha tornat a obrir el debat de la paritat de sexes en els càrrecs públics. Depèn com es miri, es tracta d'uan qüestió tant banal com delicada. En aquest tema sempre he pensat que com a home, o dona si és donés el cas, m'emprenyaria molt que se m'escollís o se'm rebutgés per un càrrec, única i exclusivament per ser home o dona. Posar al capdavant d'una persona el seu sexe a l'hora de ser valorada, em sembla el primer pas per trencar la suposada igualtat de sexes amb la que convivim. Si haguéssiu de triar entre Nadal o Judith Mascó, per una conselleria, caldria optar per Mascó per igualar una balança imaginativa. Si es tractésd d'escollir-los per una desfilada, tampoc en tindria cap dubte. A qui li donaríeu una conselleri d'Interior, a la Tura o Danie Sirera? Imagineu que l'elecció de Tura suposés que hi ha més dones al govern, i que per una qüestió de paritat hi poséssin un tio.
Parlar de paritat en una qüestió (la igualtat de sexes) que sembla ja camí de superar-se... No és normal. Em semblaria més important una igualtat territorial. És a dir que, l'origen dels alts càrrecs estigués més repartida. I no és perquè pensi que cal un càrrec per comarca o alguna cosa similar. Però si que és cert que no està tant clar que a la gent de poble se’ns consideri igual que els de capital.