Si qualsevol de vosaltres passés d’un dia a l’altra a desenvolupar un nou ofici, no em negareu que tindríeu raonables dubtes de la vostra capacita d’aclimatació. A mi em passaria el mateix. Imagineu que els diputats al parlament català s’haguessin posat d’acord en fer-me president de la Generalitat. Per més anunciat que estigués aquest nomenament, els primers dies m’hi trobaria incòmode, violent, amb por de cagar-la.

El «puta» d’en Montilla s’ha comportat com si tota la vida ho hagués fet. Ahir li va tocat representar al poble en el minut de silenci que s’ha dedicat a les dones agredides, en dia mundial en contra de la violència de gènere. Quin paperàs! Ha estat magnífic! Aquest xicot promet. Com interpreta els llargs silencis! Ja ens va avisar que no era un home amb facilitat de paraula….