En aquestes jornades d'impas entre les eleccions al Parlament de Catalunya, hem tingut l'oportunitat de seguir coneixent determinats aspectes dels nostres polítics. Els hem vist com han fet els impossibles per manar, proposant tota mena de pactes. Tot el que els permetien determinats condicionants, com ara els jurament fets davant de notari. També hem pogut començar a reconèixer els més desconeguts, majoritàriamnet englobats entre el Ciutadans de Catalunya. No ens calia furgar en el més que conegut caràcter poca-solta i canviant de Boadella, però si observar més detalls.

Us puc confessar, que de la mateixa manera que Arcadi/o Espada, m'ha anat caient encara més baix (si es pot caure més baix), després de veure'l fa uns dies al programa Àgora, on s'expressava amb castellà bàsicament per "tocar els collons", i va arribar a denominar al periodista Joan Vall Clara, com "Señor Val Clara" i insinuar-li certes tendències nazis, en canvi, les entrevistes amb Albert Rivera, m'han mostrat una persona amb un discurs molt ben ordenat/assajat, amb resposta per tot i amb raonaments ideològics molt més democràtics dels que ens tenen acostumats els líders polítics del PP.

Amb el pas dels dies, però hem anat sabent que no ha estat del tot sincer. Que ha actuat. Ens ha mentit quan ha declarat una certa equidistància entre el PP i el PSOE, i s'ha demostrat que havia militat al PP en l’època més "gloriosa". La de la guerra del Irak, la del Prestige, la del transvasament de l'Ebre, la de la medalla d'Aznar, la del 11-M, la dels primers enfrontaments amb el nou estatut. La més casposa i interminable.

Tampoc em passa per alt, la seva declaració al voltant de la seva filiació, arran d'una d'aquelles trobades dels "suposats intel·lectuals" que van declarar públicament que Catalunya els suava la polla.

Què us sembla que al caret electoral es tapava els ous perquè no se li veiés que li suava la polla, o tapava el carnet del PP?