Algú em sabria donar una explicació prou entenedora, per tal de que la gent arribi a assimilar algun dia perquè Jordi Pujol va escollir Artur Mas com al seu successor a CDC. La seva successió a la presidència de la Generalitat la devia tenir més que clara i no hi va posar cap impediment.
Cada dia que passa li continuo veient menys les gràcies. De fet, d’honest ho sembla. Quan no va acceptar cap de les disposicions que el privilegiaven com a cap de l’oposició, va ser molt honest. El paper de la trista figura que fa, no té res a veure amb oposició. És pura pataleta, és enveja, és resultat de no saber perdre, és ridícul. Avui mateix, i en resum a aquest seguit de maneres de reaccionar pròpies dels nens mimats, ha criticat la recepció de Pedralbes. Patètic. Diu que quan ell mani tornarà a organitzar xocolatades.
El seu paper de gran avortador en la gestació d’un nou estaut i d’un millor finançament el desqualifiquen pel futur d’una Catalunya plena.
Però, és que algú em pot explicar què collons pensava Jordi Pujol el dia que el va escollir? Va ser per la vanitat de voler demostrar que era insubstituïble?