Aquests dies de mitjans de Juliol, coincideixen amb aniversaris i commemoracions (que no celebracions). Com és de costum, els polítics aprofiten qualsevol qüestió per fer-se propaganda, dir la seva, sortir a les fotos. Alguns, no tant sols senten vergonya de utilitzar fets tràgics per enredar. Tergiversar la realitat i la història per aconseguir adeptes. A Guadalajara els van fer fora, quan volien protagonisme en els funerals dels bombers que van perdre la vida fa un any.

A mesura que s'acosta el punt més calent, que ens pot donar una solució definitiva en el conflicte basc, Rajoy encén de nou la foguera tot indicat que negociar, la paraula negociar, implica cedir davant els terroristes i per tant ajupir-se davant les seves pretensions. És la intel·ligència de l'home aplicada a la política. Oblida que si això s'hagués fet fa quinze o vint anys, ens hauríem estalviat molts morts. Però no li deu interessar, perquè li continua assemblant que guanya més vots commemorant els crims d'ETA, i encara més si les víctimes són del PP. Li interessa més seguir embolicant la troca amb el tema ETA i seguir vinculant ETA i PSOE. Una estratègia que va encetar Acebes, com tantes altres.

Són incapaços de reconèixer que s'estan passant de la ratlla. Al contrari, segons ells, els que ens passem som la resta de la gent quan riem com bojos, tot veient la fina ironia que fan servir els imitadors de "Minoria absoluta" quan caricaturitzen Acebes, Rajoy, Felip, Zaplana i Franco.

No sé si són capaços d'obrir boca en la commemoració dels fets del 18 de Juliol de 1936 i tot el que va venir al darrere, i del qual ells i els seus en van ser els grans beneficiats. Joan Herrera segueix lluitant i segueix exigint al "tebi" govern Zapatero, que impulsi una llei per a la recuperació de la memòria històrica. Un projecte que ha d'afrontar amb valentia una qüestió, que si continua igual, estem en perill que les pròximes generacions li donin un valor poc menys que anecdòtic. Recuperar la memòria històrica no vol dir només el reconeixement del que sabem tots. També llums que ajudin a reinterpretar la història i aclarir qui va ser qui durant la guerra, la post-guerra i el franquisme. Sobretot aquells que van aprofitar la transició per camuflar-se, i fins i tot, canviar de jaqueta sense cap mena de pudor.