Amb el peus a terra ferma, us comentava dies enrere que érem allà mateix. El típics tics del centralisme espanyol, ens impedeixen pensar que amb el nou Estatut d'Autonomia, serem alguna cosa més. Avui, us ho puc confirmar des d'altres punts de vista.
Un dia d'aquests he estat navegant a unes quantes milles de la costa, convidat pels meus amics d'Arenys a pescar, i us puc assegurar que des del mar tot segueix també igual. Entre altres detalls, no cal ni comentar que la “bandera estanquera” presideix encara l’espai preferent en totes les embarcacions. No cal ni esperar a que pugi a un avió, globus o helicòpter, per comunicar-vos que des del cel, també tot continua igual. He provat de navegar amb el google maps (per cert a la web www.letour.fr es poden seguir e el programa del google eart, els itineraris de les etapes ciclistes) i us puc assegurar que seguim allà mateix. El gruix de la ratlla que separa Puigcerdà i La Guingueta, o El Perús i El Voló, és molt més ampla que el que separa Alcanar i Vinaròs, o Fraga i Alcarràs. També m’he enfilat a un globus i entre altres indrets vaig sobrevolar un carretera que s’anomena Nacional II, perquè és la que comunica Madrid amb Europa, i casualment passa per una dotzena de comarques catalanes, on la denominació nacional està perdent el seu significat.
Pels més xafarders us diré que la sortida pesquera d’esbarjo vespertí, va ser per anar a perseguir els besucs que viuen davant les costes del Maresme. No varem fer cap mal a la fauna marina, però ens varem assegurar alguns soparets. Besucs, mòlleres, congres i barats, cinc milles endins, en front de Pineda. La passejada en globus va ser a l’Anoia.