Vamos que nos vamos
Ja sabeu que per la selecció espanyola no he mostrat mai cap simpatia espacial. Res més enllà del que sento i penso a nivell individual de cadascun dels jugadors. Segurament per això, vaig ser dels que mai van pronosticar que “la roja” arribaria gaire lluny. És més vaig vaticinar que França ressucitaria al moment més desitjat i pels mèrits del contrari.
Però deixeu-me que escrigui algunes ratlles en defensa del joc, de l’equip i d’algunes de les directrius marcades per l’entrenador la nit de “l’Opà pa casa volvemos ya...” Més “quixots” que ningú es van passar al “jogo bonito” quan calia garrotada i “patada” al fetge.
Per les estones de futbol vistes d’aquests vuitens de final, s’ha de reconèixer que “la roja”, ha estat l’equip més valent. Res que veure amb el futbol especuladors d’Anglaterra i Brasil. La imbecil•litat de Itàlia o Holanda, de sortir a jugar sense altra voluntat que esperar que el contrari es fes un gol a pròpia porta, tot i ser molt superiors als seus rivals. A Itàlia li va sortir bé, i a Holanda fatal. Només Mèxic i Alemanya van demostrar més decisió.
Però recordeu l’actuació de “la roja” va ser superior al rival fins que els francesos es va envalentir amb el 1a1. Fins llavors van conduir el joc i només la defensa conduïda pel “general” va evitar que es creessin ocasions de gol. La errada va estar que després de la “xiripa” del penal, no varen saber administrar l’aventatge. Clemente, Sàez o Camacho, haurien fet el mateix que Portugal davant Holanda, futbol agressiu i violent ple de interrupcions, faltes, targetes, “tanganes” i expulsions. Possiblement així haurien guanyat. Aragonès es va decidir pel futbol, amb una defensa avançada, però el mig del camp dels “grandes peloteros” va perdre el control del partit i la França del “coronel” Vieira va provar-ho, sense que la teòrica superioritat física del joves espanyols ho evités. Ni a por ellos! Ni Opà! Només vamos, que nos vamos....
Però deixeu-me que escrigui algunes ratlles en defensa del joc, de l’equip i d’algunes de les directrius marcades per l’entrenador la nit de “l’Opà pa casa volvemos ya...” Més “quixots” que ningú es van passar al “jogo bonito” quan calia garrotada i “patada” al fetge.
Per les estones de futbol vistes d’aquests vuitens de final, s’ha de reconèixer que “la roja”, ha estat l’equip més valent. Res que veure amb el futbol especuladors d’Anglaterra i Brasil. La imbecil•litat de Itàlia o Holanda, de sortir a jugar sense altra voluntat que esperar que el contrari es fes un gol a pròpia porta, tot i ser molt superiors als seus rivals. A Itàlia li va sortir bé, i a Holanda fatal. Només Mèxic i Alemanya van demostrar més decisió.
Però recordeu l’actuació de “la roja” va ser superior al rival fins que els francesos es va envalentir amb el 1a1. Fins llavors van conduir el joc i només la defensa conduïda pel “general” va evitar que es creessin ocasions de gol. La errada va estar que després de la “xiripa” del penal, no varen saber administrar l’aventatge. Clemente, Sàez o Camacho, haurien fet el mateix que Portugal davant Holanda, futbol agressiu i violent ple de interrupcions, faltes, targetes, “tanganes” i expulsions. Possiblement així haurien guanyat. Aragonès es va decidir pel futbol, amb una defensa avançada, però el mig del camp dels “grandes peloteros” va perdre el control del partit i la França del “coronel” Vieira va provar-ho, sense que la teòrica superioritat física del joves espanyols ho evités. Ni a por ellos! Ni Opà! Només vamos, que nos vamos....