A Granollers i "por bulerias". El camí del no (XIII)
He arribat a casa, i m’he trobat una cosa insòlita. La meva dona fotent un zapateado al rebedor.
Abans de sorprendre’m del tot i rebre un desengany socio-cultural, m’ho he pres amb alegria i m’he posat a seguir el ritme “por palmas”, "seguidillas"....
Sota els seus peus hi havia un exemplar de l’Estatut, dels que distribueixen a domicili. Ella ha arrencat a trepitjar-lo. Jo he aplaudit. El text no mereix altra cosa. Més que alegria festiva, però, fa ràbia. És una estafa!