En mig de tanta febre futbolera, amb algun bon partit i sense haver-ne vist encara cap de sencer, he pogut contemplar aquest migdia la resurrecció de Ivan Mayo. Els ciclista basc es torna a assemblar al d’ara fa dos anys, i avui a l’etapa més potent de la Dauphine s’ha imposat. Les bones sensacions que han mostrat ell i Alejnadro Valverde, ens asseguren ciclisme del bo, en companyia dels Basso, Ulrich i Vinokurov(?).
Adéu mononucleosi, adéu a totes les circumstàncies que ara fa dos anys van convertir aquest ciclista en un homes més del “peloton” internacional. Si les tardes de futbol de Juny i Juliol, no donen tot el de si que esperem, que la cosa canviï al Tour, que per desgràcia aquest any passa molt lluny d’aquí.