Baden. El camí del NO (XI)
Fa un parell de dies ja insinuava, que em semblava que ERC, no estava fent una campanya prou agresiva, ni tant sols imaginativa, per demanar el NO. Avui, veient el Polònia me’n adono que tinc raó. Avui encara ho tinc més clar.
La idea inicial de fer servir el lema “diguem no”, amb tot el que porta implícit i el que significa en el nostre recorregut, em semblava molt bona. No sé perquè van abandonar tant aviat la idea. Els semblava que era massa coincident amb el lema del PP, també partidaris del no. Eren massa casualitats i els va semblar que no els afavoriria.
Avui hem vist, la magnífica versió de Manel Lucas sobre La gallineta. El missatge és molt clar i no calia ni fer-ne una versió. Fins i tot, si li haguessin proposat a Lluís Llach, no només l’hauria cedit gustosament, si no que fins i tot l’hauria tornat a entonar amb força i sentiment.
La idea inicial de fer servir el lema “diguem no”, amb tot el que porta implícit i el que significa en el nostre recorregut, em semblava molt bona. No sé perquè van abandonar tant aviat la idea. Els semblava que era massa coincident amb el lema del PP, també partidaris del no. Eren massa casualitats i els va semblar que no els afavoriria.
Avui hem vist, la magnífica versió de Manel Lucas sobre La gallineta. El missatge és molt clar i no calia ni fer-ne una versió. Fins i tot, si li haguessin proposat a Lluís Llach, no només l’hauria cedit gustosament, si no que fins i tot l’hauria tornat a entonar amb força i sentiment.