L’altra dia, una article publicat en aquesta web-blog acabava amb una llista de dos persones i un producte, als quals considerava un bluf. Arran d’un dels comentaris fets pels internautes, se m’ha encès la llumeta. Primerament m’ha passat pel cap que ha pogut interessar més el llistat dels tres blufs, que els paràgrafs dedicats als escriptors. Ës per això que em plantejo anar ampliant la llista del blufs i anar-hi afegint tots aquells que proposeu i anar contabilitzant quin d’ells té més vots populars dels internautes.

Per deixar clar el que considero un bluf per aquesta elecció, definiria bluf de la següent manera: Persona o objecta sobrevalorat per la opinió pública. És a dir tot aquella persona o objecte que té una fama que no mereix.

Excloiria del llistat, persones com ara els polítics, ja que per més que uns o altres els considerem més o menys vàlids, la nostra opinió mai podrà estar per sobre dels milers de vots que reben.

També hi excloiria aquells que són o han estat projecte de blufs, com ara determinats esportistes. Es a dir gent que ha pujat com l’escuma en un determinat moment, però que el temps els ha anat posant al seu lloc. Per exemple el motorista Carles Checa, el futbolista Oscar Serrano o l’entrenador Juanma Lillo (malillo).



M

I dels lloros de les germanes Reixac, què me'n dieu?
Són unes cregudes de collons!

Y el zoquete de Marichalar que os parece?

Entre los proyectos de bluf, pero que el tiempo los ha puesto en su sitio y de nuevo hoya ha recibido un batacazo, está Albert Costa (tenista sangre de horchata)

Hòstia, ja que amb Porcel demostreu que també valen els escriptors en la classificació de blufs, us en envio un que a més fa mèrits en la GRAN CLASSIFICACIÓ de TONTOOOOOOS: Màrius Serra.

Ampliem la llista de blufs: El pintor Antoni Tapias, el "cantant" Tomeu Penya i l'actor Jordi Banacolocha (o la sort de tenir un cognom difícil de pronunciar)