Aquest cap de setmana he tingut la oportunitat de parlar amb alguns amics del tema de referèndum. Algú que no te decidit el vot m’ha expressat l’angúnia que li produeix votar el mateix que el PP.

Entenc que li faci angúnia tot allò referent al PP, però els referèndums tenen aquestes coses. A mi no em sembla que perquè el vot del meu amic sigui finalment NO i el del PP també, vulgui dir que coincideixen. Per majoria d’edat i racionalitat animal, em sembla que tots tenim prous elements par saber distingir una cosa i altra.

Aquesta mateixa setmana em pogut observar com “energúmens” de tota mena s’ha comportat com vàndals, tot celebrant els èxits esportius del Barça, i no per això, considerem que tots els culers són uns vàndals pel set de coincidiren motiu de la celebració. Tot i que és evident que han sentit angúnies i incomoditats davant els fets.

A Artur Mas, no l’he vist per contra, gens angoixat davant l’anunci de Josep Piqué, indicant que tal com es prersenta el panorama, està disposat a oferir a CiU, el suport que li podria faltar per governar en el futur. Si a l’Arturo això no l’angoixa, ha d’angoixar alguna cosa al que votin NO, al referèndum?