L’alta dia el protagonista era el senyor de Cuenca i avui deixeu-me ser-ho jo.
La meva activitat esportiva matinal endiumenjada, ha estat una ruta ciclista. La he fet en solitari i molt despistat, ja que per qüestió d’atzar uns 15 quilòmetres de la meva ruta, els darrers, han coincidit amb part dels trajecte de la última etapa de la Volta ciclista a Catalunya.
Venia de Dosrius pel Collet i després de travessar Cardedeu m’he dirigit cap a Cànoves. De seguida he notat que a la carretera hi havia senyals i deslagament de mossos. Per qüestions horàries anava una estona pel davant dels professionals. En passar pel punt més alt de Cànoves, he començat a intuïr que els tenia a prop i poc abans de Corró d’Amunt un mossos motoritzat m’ha indicat que m’arrambés.
He vist passar un grup de 15 escapats. Un parell de minuts després, el gran grup. Un seguit de cotxes i una ambulància m’han fet creure que la cosa havia acbat i he seguit endavant. Uniformat amb el maillot de l’Euscaltel Euscadi (no podia ser d’altra) he seguit al meu ritme, i algún despistat m’aplaudia pensant que atraparia als professionals, sobretot en passar per la zona esportiva (petanca) de Corró. Algú m’ha preguntat si ja s’havia acabat, i li he dit que em semblava que si. En tot moment m’ha donat la impressió que els mossos anaven de “turistes” a banda de la feina que desenvolupen.
Poc abans d’arribar a Marata, un mosso motoritzat s’ha col•locat en paral•lel a mi i m’ha preguntat si participava a la cursa. A veure. Els que em coneixeu sabeu que estic de bon any i més aviat en faig dos, si em compareu amb els ciclistes professionals. Us sembla que després d’una setmana de cursa, aquest agent no ha vist centenars de culs, centenars de vegades, per entendre que no estic ni per inflar glogus. Només el pot excusar una gran dosi de desinformació i que per fi, en veure’m, li ha semblat entendre allò que no defineix, aquella frase feta i tant cèlebre en el periodisme ciclista d’ “el grueso del pelotón”.