Un senyor de Cuenca
Fa gairebé un any, us explicava en primera persona el que m'havia passat a la cua del DNI. La cua que es forma cada matí a les comissaries de policia de gent que fa o renova dni, passaport o papers per estrangers.
L'experiència viscuda fa uns dies, ha estat molt millor que la de fa un any, pel que fa al motiu que m'hi ha portat aquesta vegada. Però de tota manera he tingut temps per observar els casos d'altres persones. Deixeu-me que us en expliqui un, que li va passar a un senyor que ve fer cua al meu costat. Un cas més que evidencia, com us explicava ja fa un any, que les coses no funcionen de manera racional a les comissaries.
Es tracta d'un home simpàtic, grandet, de Tarancón (Cuenca), que anys enrere havia viscut un llarg període a Granollers i se'n havia tornat cap als seus orígens. Desinformat ell, havia anat a consultar a la comissaria més pròxima que li calia fer per renovar el seu carnet. Algú més desinformat que ell, i segurament uniformat, li havia indicat que calia fer la renovació, on li havien expedit l'anterior.
"Ni corto i perezoso", el senyor va fer cap a Granollers. Aquí, després d'una llarga i pesada cua matinal, ve entrar quan li va tocar la tanda. I li ven dir, i molt ben explicat, que per la seva edat no li calia renovar-lo. Fins i tot li han dir que le DNI posava "permanente", la qual cosa vol dir que fins que es mori no cal renovar-lo. Deixant de banda l'aspecte despistat i desinformat del senyor de Cuenca, és clar que la ineptitud d'algú de Cuenca li ha gastat una broma pesada.