Tornar a Núria. El camí del NO (IV)
Després de més de quatre anys, aquests dies he fet una passejada per Núria, però el títol d’aquest article, no va per aquí. De fet, es tracta només d’una de les diferents pensades, que he tingut passejant per aquells magnífics paratges al peu del Puigmal.
Recordeu que l’any 32, en aquell llogarret, s’hi va redactar l’Estatut de Catalunya, l’anomenat Estatut de Núria? Els diputats encarregats de la seva redacció es van tancar en aquell indret, l’any després de la inauguració del cremallera. Buscaven cert aïllament i certa soledat. Lluny de càmeres, fotos i micròfons, van consensuar un text que finalment també va ser retallat, i molt, a Madrid. La gran diferència, va estar però que entre el redactat i la retallada, ningú es va escapar a Madrid a fer-se una foto i pactar, a traïció, una cosa light.
Tant de bo, s’haguessin tornat a tancar, sense mòbils i sense possibilitat de pujar al cremallera, ni per com a molt anar a fotre un soparet a “Els caçadors”.