No es pot dir que el d’ahir fos el primer pas del no, ja que no te altra inici que el de la trobada Mas-Zapatero, però si que puc confirmar que després de tot el que ha anat succeint els darrers dies, fins la culminació han estat per a mi els primers indicis d’un canvi. Porto mesos manifestant-me partidari de l’abstenció des d’aquesta web, tot indicant que em veia incapaç de votar-hi a favor perquè el considero una merdeta i també en contra perquè realment és una millora respecte al de 1979. Però els esdeveniments dels darrers dies m’han anat convencent del NO. Un no sense por, i sense manies. Perquè si algú, fins ahir, sostenia que el NO era patrimoni del PP, la cosa ha canviat i el NO ve capitalitzat per ERC. El PP passa a ser una mera comparsa, que sense cap mena de dubte els voldrà capitalitzar, i ara, més aviat restarà punts al NO.

S'ha tirat enlaire la feina de dos any i mig. Encara que no ho sembli s’ha fet molta feina que ara queda anul•lada i/o paralitzada. Feina que ha estat amagada pels continus exabruptes d’aquest govern alentats pels botiguers de CiU. Ara que teníem un bon govern, la dreta catalana i el sector espanyolista del PSC ho han tirat tot a la merda. Enhorabona! Amb qui pactareu ara? Deixareu el país en mans de CIU-PP? Pactareu vosaltres amb el xuloputes? Quina llàstima, quin espectacle tan vergonyós, tantes expectatives posades en el Tinell, llençades a la merda. Tots s’han equivocat, tots, no només Esquerra, però les consequències només les patirem nosaltres. Avui es un dia trist, sense necessitat de fer el referèndum, ni noves eleccions, avui tots els ciutadans d’aquest país, hem perdut votem el que votem.