Sense renunciar a la poca gràcia que em fan les majories absolutes i a la confiança que m'inspiren els governs de coalició, observo una tendència coincident entre els grans partits polítics catalans, que desemboquen a la confusió. Confusió general, que pot marejar polítics, partits, militants, simpatitzants, anti-simpatitzants, votants, i fins i tot a les grans unitats de mesura de l'espai.
El PSC-CpC juga a situar-se a la mateixa distància de CiU i ERC. CiU es vol fer lloc entremig de PSC-CpC i ERC. I a ERC no li desagrada gens estar situat, a l'equidistància, entremig de PSC-CpC i CiU. Tot plegat, per no perdre pistonada davant, les més que segures aliances que, afortunadament, caldrà fer després de les pròximes eleccions. Tot plegat per portar més confusió entre els electors i en definitiva arribar a aquell punt de dir, jo sóc "blau", però m'emprenya votar els blaus perquè el meu vot es pot tenyir si es barreja amb dels verds, per posar un exemple. Però, com tots juguen al mateix joc, no ens ha de sorprendre que un vot vermell pugui ajudar a un govern groc, encara que tota la vida haguem odiat els grocs. Paciència dons.
Paciència als que en tinguin, perquè fa por que tot plegat desemboqui en l'abstenció que tants adeptes tindrà en el pròxim referèndum.
I encara rai, perquè la resta de partits segur que ens voldran fer creure que també estan al mig d'alguna cosa i que per tant el seu vot pot ser determinant. ICV, estaria entre PSC i CpC, esperant una conselleria. El PP, entre la caverna i CiU, tot insinuant que això és el centre real. I els "nous" CC (Ciutadans de Catalunya, o Catalans Castellanoparlants, sense ganes de canviar) procuraran fer la punyeta, i més aviat eixamplant espais, entre PSC i PP, entre la realitat i la ficció.

Blaus, verds o vermells, al final es posen tots morats i a nosaltres ja ens tenen ben negres de veure aquest espectacle tan penós. Quina creu de polítics que tenim !