"La llúvia en Sevilla es un maravilla...", han dit mil vegades de memòria els estudiants anglosaxons, que pretenen una magnífica pronunciació de l'espanyol i a la vegada dir alguna cosa que aglutini algun element de la vida o la idiosincràsia d'un país. De la mateixa manera ho fan els nostres estudiants quan aprenen anglès, amb el "My taylor is r..." o els de francès amb "Le soleil brille dans de jardin...." Segurament la frase, "Manolo se pasa el dia en el bar...." reflexaria millor el tòpic que a l'estranger tenen dels espanyols.
Però tornem a Sevilla, perquè per als culers la pluja va ser una meravellosa excusa per ajornar el seu partit, i recuperar pil•les per al seu compromís de dimecres. I és que quan s'arriba en aquest punt de la temporada, en que tot (títols, xampions, uefas, ascensos i descensos...) se juga ja amb poques cartes a la mà, les jornades i les circumstàncies que les envolten són de infart. Són sovint de infart, i a la vegada generen informació. També sovint, trobem que la informació esportiva ve acompanyada d'opinions poc crítiques i gens erudites, per més que moltes vegades les facin ex-esportistes d'elit. I no tots els ex-esportistes d'elit demostren prou entitat per opinar i a la vegada adornar els comentaris de periodistes que tampoc donen per més. No puc entendre com Lluís Canut i Albert Ferrer, poden donar una visió tant superficial d'una jornada esportiva com la d'ahir. Únicament el maremàgnum en què es troba immers els Reial Madrid, acostumen a donar opinions encertades, tot i que sempre menys interessants que les que es poden llegir l'endemà a la premsa (per exemple el periódico, escriu Martí Perarnau que el més interessant que ofereix informativament el Madrid, és que no s’albira cap persona capaç d’adreçar la nau).
Els senyors del Gol a Gol, s'haurien de posicionar clarament, explicar i defensar que un partit no es pot jugar en una piscina, si abans no es buida, prescindint si l'aeroport de Sevilla queda o no, tancat a les dotze de la nit. Tampoc cal dedicar tres quatres parts d'un programa a un partit que ni tant sols s'ha jugat. No poden dir que Manuel Preciado és un home honest, quan decideix abandonar el Racing en crisi. Han de dir que és un covard i que si vol ser honest, ha d'abandonar l'equip a mitja temporada tirant llarg, quan l'equip era a la part mitja de la classificació i ja se'n havia adonat que no li treia tot el suc. I finalment, i d'una vegada per totes han de dir que Llorenç Serra Ferrer no serveix per entrenar un equip de futbol professional. Ho va demostrar a Can Barça i ho està demostrant al Betis, on també te jugadors de renom i qualitat com Valera, Juanito, Ribas, Asunçao, Edú, Joaquin, Olivera (abans), Robert (ara)....