La "remodelació ministerial" del govern de la Generalitat, era una notícia més que comentada per anticipació, si bé no sé sabia quan succeiria. Alguns dels canvis que s'han produït eren més que esperats, desitjats i fins i tot explicables, per no dir merescuts. Ni en el món de l'agricultura, ni de la cultura o de les universitats, queien bé els seus representants al govern. Tampoc agradava la seva gestió.
Diuen que el de medi-ambient, salta per discrepàncies amb altres consellers. A mi em sembla que el conseller de Medi-Ambient, ha d'estar sempre enfrontat, amb qui es dedica a l'obra pública, puntualitzant el que es nociu i el que ho pot ser menys per al entorn. I encara més si pertany a un partit que s'anomena verd. El de governació, salta perquè tard o d'hora, un home que en no tenir-ne cap necessitat de romandre a la butaca perquè la política no és qüestió primordial a la seva vida, ha d'entrar en fricció amb els politics-dependents. Quan li ha semblat que havia d'adjectivar Zapatero, ho ha fet amb tota tranquilitat.
El que no em quadra és el de treball. Em sembla un home competent i preparadíssim per aquesta cartera. La seva gestió, ha estat fins i tot aplaudida. Ja ens ho explicarà algú.
El que menys m'agrada de tot plegat, és la manera en que es fa remodelació, partint d'una parcel•lació del poder. Si la parcel•lació inicial era la de 9-6-2 membres al govern repartits entre els tres partits, resulta equitatiu, però no explicable que tot plegat hagi de desembocar per la força en un altra 9-6-2, en el que tot coincideix menys les cares de les persones. Deu ser molt difícil fer-ho d'una altra manera, però no queda massa bé.
El que tampoc els deu agradar a les feministes és que la consellera dimitida hagi estat subtituida per una dona, per aquella cosa imbècil de la quota femenina.