Passen els dies. Cada dia en queden menys per arribar al referèndum de l'estatut. El text no millora i el ciutadà cada dia li fot menys cas. Tal com s'han anat produint els esdeveniments, ja sembla que tot estigui fet. Aquest pot ser el principal obstacle dels partits que preconitzen el si.
Aquesta errònia percepció, que fa pensar que tot està fet, pot ajudar més als partidaris de l'abstenció que no pas les raons de fons.
Als que ja fa dies que hem decidit no votar, tampoc ens han mostrat cap gest a convidar-nos-hi. No ens ho posen fàcil, perquè el text no millora i ni tant sols es donen garanties que hi ha qüestions en les que s'anirà avançant. Tot el contrari. El cert és, que encara que el text no hagués sofert cap modificació positiva, si veiéssim que el discurs federalista de Zapatero segueix ferm, de manera que cada vegada s'encetessin mesures que tendissin cap a la consolidació d'un estat de federacions seria lògic interpretar que els estat autònoms progressarien. Però, encabits com estem en l'estructura de la España indisoluble, carca i encarcarada, el plantejament no pot ser pitjor.