Donem avui la benvinguda a un bloger nou. Diuen que som més de vint milions a tot el món, però en aquesta afició també hi va haver uns pioners. Uns pioners que en el seu dia escrivien amb periodicitat les seves vivències. Diuen que mai és tard.... Un tal Judes Iscariot ressuscita en forma de lletres. I que us pensàveu, que la resta d’apòstols no sabien fer la O amb un canut?
Catòlic per baptisme, comunió i confirmació, renegat de totes les fes sobrenaturals, agnòstic de mena i en vies d’excomunicació, no sóc segurament la persona més indicada per escriure sobre aquests afers.
És ben curiós, que com en el cas dels grans autor mediàtics, la novel•leta, es doni a conèixer en plena primavera literària, en plena setmana santa, poc abans de Sant Jordi. En una època, en que ni Déu es confessa tiffossi de la religió, en que ni els nens es creuen les proeses de súper-man, ni de l’home aranya, ni de battman i Robin.
L’Evangeli segons Judes (no sé si és Sant Judes, o va ser degradat en plena traïció, ni tant sols si va ser reivindicat pel papa polonès), segurament és un llibret d’aventures similar al dels seus correligionaris, sens e les emocions de Indiana Jones, ni la màgia de Harry Potter, en la qual l’apòstol petoner ens explica el perquè del seu tarannà. Qui sap, podria ser que també ens expliqui un tema tant remenat, i tant de moda, com el del paper de Maria Magdalena i ens aclareixi d’una vegada per totes, les tendències sexuals del profeta.
Confirmat, la biografia de Ronaldinho, desperta molta més curiositat.