El passat cap de setmana, vaig sentir per la ràdio, una de les versions més “còmiques” i diferents a les que podeu llegir en aquesta web, al voltant de la situació que es viu als darrers dies a Euzcadi.
Era una política basca, militant del PP i bastant desconeguda per a mi. Inicialment, va fer un discurs molt esperançador, i alhora diferent al que podem sentir aquests dies a Rajoy, Acebes o Zaplana. Fins aquí, el més estrany era visió diferent a la de l’aparell oficial.
La segona part era realment espectacular. Pronosticava un gran futur del seu partit. La raó era que ja no els serà tant difícil trobar candidats a les municipals, i la gent els podrà votar, i donar suport amb més llibertat. Hòstia! Així que resulta que els fatxes estaven amagats sota les pedres, que els nacionalistes bascos eren quatre gats i ara només en són dos com a molt?