Ferralla
El fet que estiguem en mig d'un episodi protagonitzat per moltes notícies importants, no voldria deixar passar l'oportunitat de referir-me a un fet que canviarà un dels valors més preuats pels que estimem la natura. La recuperació del paisatge en un dels molts espais malmesos al llarg del segle XX, ens fa pensar als utòpics de l’entorn ambiental, que algun dia en podem recuperar d'altres tant o més apreciats.
No es tracta d'un desastre provocat pel desgavell urbanístic que ha trinxat molts dels nostres paisatges. Van ser les necessitats propagandístiques del país gegant de l'Oncle Sam, les que van aixecar tones de ferralla verticals en un punt de l'Empordà. Va ser al 1959. Els que per qüestió d'edat, hem vist sempre les antenes instal•lades a la platja llarga que hi ha entre la desembocadura del Ter i el Cap de Begur, hem sentit segurament una alegria menor que els que van veure contrariats com la ferralla s'aixecava. El que per a molts ha estat "la platja de les meduses", "la platja del costat de la nudista de platja roja", i ara és "la platja del camp de golf", serà per fi la platja "on hi havia les antenes”. On hi havia les antenes per possiblement començar a construir-hi sense fre, si he de fe cas de la mena d’alcaldes i de la raça de constructors que hi ha per la zona.
Tinc ganes de veure com ha quedat, almenys de veure-ho abans que algú ho torni a destrossar.