Des del primer moment, em va semblar que la polèmica pel finançament d’ERC, s'apaivagaria de seguit, perquè no només és pràctica habitual a totes les organitzacions polítiques, si no que en les qüestions de donatius anònims, hi hamolts altres partits que "patinen" contínuament. Però hi ha hipòcrites i valents que hi continuen fotent llenya. És moment doncs, que tothom ensenyi els
seus comptes.
De tot això en penso el mateix que en altres qüestions a la vida. Hi aplico el mateix sentit comú. Sóc del parer que cadascú s’ha de pagar els seus vicis. Els que els agrada beure s’han de paga el mam. Els futboleros, les pilotes i les porteries. Els internautes l'adsl. I Els polítics, els seus partits. Si viuen de la "moma", han de començar per pagar ells mateixos tota la infraestructura, i no esperar a esgarrapar diners de comissions i altres procedències públiques.
D’altra banda, en aquesta actitud de posicionar només en els càrrecs oficials,"els manyacs" que estan disposats a cedir part del seu sou, suposa descartar a tot aquells professionals seriosos "políticament indocumentats" que per vergonya, no acceptarien mai cap mena de xantatge per desenvolupar un càrrec
públic o privat. D’aquesta manera no es podrà eliminar mai la imatge tòpica, que proclama la presència a l’administració pública d’endollats, ineptes i aprofitats. No és bo ni pels professionals, ni per a la l’administració.